25 set. 2024 - 25 mai. 2025

Clone of Les Fosses del Franquisme

Arqueologia, Antropologia i Memòria

Atenció! El projecte expositiu als patis serà visitable fins al dia 14 d'abril. La sala Joan F. Mira romandrà oberta.

Les Fosses del Franquisme és un projecte amb vocació de servei públic que vol impulsar la memòria democràtica. La societat té l’obligació moral de desfer la llosa de l’oblit per tal de no repetir mai més els episodis més tràgics de la nostra història. El projecte té caràcter multidisciplinar, ja que s’aborda des de l’Arqueologia, l’Antropologia i la Memòria Històrica.

La Diputació de València, amb la Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, amb els Museus de Prehistòria i L’Etno, han produït dues exposicions, una publicació i un programa d’activitats culturals, que volen contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades al cementeri de Paterna entre 1939 i 1956. S'ha dedicat una especial atenció a les víctimes i els seus familiars.

Les dues exposicions són: Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna, organitzada pel Museu de Prehistòria de València, i 2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria, organitzada per L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, totes dues contribuiran a enfortir el pensament crític front a uns fets que no haurien de repetir-se mai més.

2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria

Apropar-se a les exhumacions contemporànies de les fosses de víctimes del franquisme des de l'antropologia social ens permet ampliar la mirada fora d'aquests clots. Des d'aquesta disciplina es posa el focus analític en comprendre en profunditat i en totes les seues dimensions el dinàmic món social (la "vida social") que les embolica i les dota de significació, ja siga en entorns institucionals, associatius o familiars.
Des d'aquest punt de vista, exhumar implica molt més que desenterrar ossos. La vista s'eixampla i permet introduir nous i noves agents, transitar pel temps i per l'espai i posar-nos en el lloc d'aquelles persones que foren assassinades i humiliades per la repressió franquista, així com recórrer amb elles els camins de la memòria i de l'oblit.

Totes aquestes qüestions estan presents d'una manera o altra en l’exposició 2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria, organitzada per L'ETNO. A través de distints espais i èpoques, ens porta del passat al present, de les cases i les còmodes tancades al cementeri de Paterna i a l'interior de les fosses, de les vivències de diverses generacions al patiment d'homes i dones represaliades per la seua manera de pensar i viure, per defensar el govern legítim o per la seua militància política.

A la primera sala ens introduïm dins d'una fossa comuna. Des del seu interior se'ns espenta a reflexionar sobre la seua existència i el perquè de les demandes actuals d'exhumar gràcies, sobre tot, a la transmissió de la memòria en femení.

Al primer pati es recrea el cementeri de Paterna, coneixent els espais, els xicotets i humils homenatges familiars, les diferents reivindicacions polítiques que allí s'han donat al llarg del temps fins al present.

Al segon pati podrem parar per digerir tot el que se'ns ha mostrat, la violència i la por de tantes famílies i compartir els brots de l'esperança que encapsulen les seues reivindicacions.

Aquest projecte és el resultat de l’esforç i el treball conjunt de moltes persones: el comissariat, el responsable del disseny, la institució i els seus treballadors i treballadores (restauració, conservació, comunicació, didàctica, administració i direcció,...). I com no, és fruit de la generositat de les famílies que, de manera desinteressada, han permès que la seua memòria privada i íntima esdevinga patrimoni públic i memòria col·lectiva.

Consultar fullet d'activitats complementàries en la columna de la dreta.

25 set. 2024 - 25 mai. 2025
16 mai. 2024 - 18:30 - 20:00

Presentació del 24é Premi Bernat Capó

El seculòrum i la seculera: contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral de Joan-Lluís Monjo i Mascaró.
Acompanyaran l’autor: Joan Seguí, director de L’ETNO, i Núria Sendra, d’Edicions del Bullent.

EL SECULÒRUM I LA SECULERA. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral.

Un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica.

Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana.Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic.

Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.

Acompanyaran l’autor:

  • Joan Seguí, director de L’ETNO
  • Núria Sendra, d’Edicions del Bullent.

     

bernat capó 2024

 

16 mai. 2024 - 18:30 - 20:00

Activitat gratuïta

02 mai. - 31 des. 2024

Paelles i cotxes

Les sales permanents dels museus acostumen a ser massa estàtiques, perdurables en el temps i amb risc de perdre contacte amb fenòmens actuals. Activem a partir d’ara xicotets espais on introduir temporalment noves capes de significat que enriquisquen el relat principal de NO ÉS FÀCIL SER VALENCIÀ/VALENCIANA

La segona experiència seleccionada la trobarem a la sala D'HORTA I MARJAL: ELS IMAGINARIS, on la part final està dedicada a l'alimentació, en concret al plat que representa l'imaginari pel excel·lencia del nostre territori, convertit ja en una icona global; la Paella.

L'ETNO ha col·laborat amb el fotògraf Ricardo Cases en la publicació de la segona edició del seu treball "Paelles i Cotxes", disponible a la botiga del museu. Acompanyant la publicació, gaudirem durant uns mesos d'esta original sèrie fotogràfica a les sales permanents del museu en diàleg amb el relat de l'exposició permanent.

Hui dia no ens sembla estrany veure paelles als llocs més insospitats. En un món actual dinàmic, on la pressa i la manca de temps amenacen alguns rituals socials clàssics relacionats amb l'alimentació, els valencians i les valencianes hem trobat solucions. Amb el bon temps, les nostres carreteres s'omplen de paelles que viatgen en cotxes de camí a tota mena de llars. Este treball fotogràfic naix al restaurant L´Alter a Picassent (Horta Sud) que cuina més de 80 paelles diàries per a emportar durant els mesos d´estiu. Ricardo Cases ens presenta estos bodegons motoritzats, on explora nous imaginaris visuals al voltant de la representació de la paella.

letno

paellas y coches

 *publicació disponible a venda en la botiga del museu.

 

 

Exposició permanent
02 mai. - 31 des. 2024
Exposició permanent
25 abr. - 30 set. 2024
Micro exposició

Descobrint murs

Micro exposició sorgida del projecte artístic-terapèutic Re-Creant identitat, adreçat a persones usuàries de serveis de salut mental.

Descobrint murs, és el resultat del projecte artístic-terapèutic Re-Creant identitat, concebut i realitzat per Albert Fernández i Mónica Cases en col·laboració amb L’*ETNO i l'Hospital de Salut Mental de la Diputació de València. Dirigit a persones diagnosticades en salut mental, els treballs exposats provenen de diverses sessions amb una estructura afí: la visita a l'exposició permanent, on s'extrauen i analitzen conceptes de caràcter genèric que ens definixen i identifiquen com a col·lectiu, i la creació de debats i experiències que afavorixen la reflexió i el coneixement de la identitat individual.

La labor d'aproximació al concepte d'identitat —subjecte d'estudi fonamental de l'antropologia— i al descobriment dels factors i murs que han intervingut en els processos de construcció individual i col·lectiva, ha propiciat el coneixement del «jo» i de la pròpia identitat real per cadascun dels participants. 

Com a paradigma de l'acostament entre cultura i salut mental, L’ETNO, en diàleg amb l'espai que va possibilitar la seua concepció, presenta Descobrint murs amb el propòsit últim d'evidenciar: la capacitat d'expressar i de representar a través de l'art, el compromís del museu amb la inclusivitat i la col·laboració entre dos camps (patrimoni i salut) en benefici del benestar de tot col·lectiu i de la societat en el seu conjunt.

On sorgix Descobrint murs?

Des de la perspectiva institucional, L’ETNO pretén, i ha pretés des d'anys arrere, aproximar l'àmbit del patrimoni i el de la salut a través de la construcció d'espais de col·laboració i projectes que afavorisquen el benestar social. 

L'interés del museu per la implementació d'accions i projectes socials és justificable des d'una doble òptica: la de la seua tipologia, perquè el complex procés de creació i canvi de la identitat cultural és subjecte d'estudi fonamental de l'antropologia, i la de museu social de caràcter públic que trasgredix les seues barreres físiques o murs i es preocupa i fa per resoldre, les necessitats del seu entorn. 

En este context, i a través del projecte Re-Creant identitat, sorgix la present intervenció. Descobrint murs és tan sols una mostra física dels múltiples tallers efectuats durant l'activitat; una mirada al procés creatiu amb el qual, Albert Fernández i Mónica Cases, en la seua visita a l'exposició No és fàcil es valencià/na, han treballat la construcció de la identitat de persones diagnosticades en salut mental. 

El projecte, fonamentat en una metodologia reflexiva, dialògica, artística i creativa, ha abordat: la naturalesa de les emocions i la seua gestió, el procés de socialització dins del grup, la construcció del «jo» i, màximament, la identitat o fites personals que determinen qui i per què som o actuem d'una forma determinada.

Contenido relacionado
25 abr. - 30 set. 2024
02 mai. 2024 - 18:30 - 20:00
comboi i antropologia

De portes endins

La Biblioteca de L’ETNO i l’Associació Valenciana d’Antropologia donen la benvinguda a les dones de la Vall d’Albaida que protagonitzaran el primer Comboi i Antropologia de 2024

Anar pels carrers del poble, era vore les dones feinejant a casa. Espolsaven, agranaven, arruixaven, entraven les cassoles recollides al forn… però era també sentir els sorolls d’unes altres faenes: martellets, màquines de cosir, tisores de podar… Eren faenes que convertien les cases en tallers, remunerades però poc reconegudes.

De portes endins mostra alguns dels treballs que les dones han fet dins de casa per a les empreses de la Vall d’Albaida que durant dècades derivaren bona part de la mà d’obra a les veïnes del poble. Una pràctica estesa també fora de la comarca, i dels registres oficials. El documental, doncs, “obri les portes” dels tallers improvisats que van contribuir al desenvolupament econòmic de la comarca a partir dels anys 1960, així com de l’economia familiar mateixa. A través del testimoni d’onze dones de diferents edats i treballs distints, descobrim com conciliaven les faenes dins de la llar: la retribuïda i la de mestressa de casa.

Lluïsa Gallego i Mariola Montosa, docents i membres de l’IEVA, són les responsables del guió i la direcció de De portes endins. Dones vida i treball a la Vall d’Albaida, el segon documental produït per l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA) dedicat a la vida de les dones a la nostra comarca.

 

comboi i antropologia

L’audiovisual, nascut amb l’objectiu de visibilitzar-ne els treballs ”invisibles”, és fruit de la col·laboració de diverses membres de l’associació.

Es tracten els seguents temes:

  • El pas de lescola al món laboral. El sistema educatiu i el modus vivendi de la societat de l’època permetia que les dones començaren a treballar abans de tindre l’edat oficial.
  • El matrimoni i la maternitat. La conciliació ha sigut i és un dels principals problemes que tenen les dones per a exercir una professió regular. Tanmateix, treballar en casa els permetia de tindre cura de la família i fer les tasques de la llar.
  •  El temps d’oci. Treballar i fer de mare i esposa dins de casa no va ser sinònim, però, de temps lliure ni de vacances.
02 mai. 2024 - 18:30 - 20:00

Activitat gratuïta

12 mai. 2024 - 18:00 - 20:00
Música

Cant Valencià d'Estil - Vicent de Rosa

Homenatge al versador Vicent Ribelles Salvador Vicent de Rosa

L'Associació d'Estudis del Cant Valencià (AECV) té com un dels seus propòsits mostrar gratitud a les persones que han dedicat tota classe d'esforços en preservar, mantindre difondre el nostre cant tradicional per excel·lència –el Cant Valencià– fent públic reconeixement de la seua dedicació a través de Mostres-Homenatge dedicades als intèrprets més veterans.  Mostres que es configuren en les activitats associatives no com activitats merament puntuals, sinó com activitats estructurals de l'AECV dins de l'àmbit social que esta associació pretén.

Enguany –amb la inestimable col·laboració de L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia, l'Associació d'Estudis del Cant Valencià ha considerat pertinent mostrar gratitud al versador Vicent Ribelles Salvador Vicent de Rosa, en reconeixement a la seua dedicació al cant valencià.

Vicent Ribelles Salvador, és un versador de caràcter desimbolt, facilitat memorística, gust per la poesia, de llarga trajectòria en el Cant Valencià i gran apassinat de les tradicions valencianes. 

Cantadors i cantadores

Emilio Luís Porta Milio del Puig. 
José Ramón Salvi, del Puig
Raúl Luis, del Puig
Ivàn Luis, del Puig
Mª Carmen Barbancho, del Puig
Mª Carmen Cuenca, del Puig
Fernando Ferrer el Rallat, de Puçol
Margarita Bolea, del Puig
Mª Carmen Villar, de Benicalap
Javier Benedito, Bétera

Vers:

Paco Nicasio, de Faura
Salvador López Boro de Paterna
Carlos Bailo, del Puig

Música de corda

José Navarro, Guitarró, Bétera
Francesc Navarro, Guitarra, Bétera
Mercedes, Guitarra, Bétera.

Música de Vent:

Albert Raimundo, Trompeta, el Puig
Raúl Raimundo, Clarinet, el Puig
Borja Carbonell, Trombó, el Puig

Dolçaina i Tabal

12 mai. 2024 - 18:00 - 20:00
06 mai. 2024 - 19:00 - 20:00
Teatre

L'Enterrador

El Projecte de Fosses del Franquisme conclou amb este espectacle de Gerard Vàzquez i Pepe Zapata de la Companyia Teatro de Dos.

La representació es realitzarà en el Teatre Principal de València.

Una experència escènica que et farà reviure un episodi colpidor de la nostra memòria democràtica 

La proposta és una obra teatral de ficció que es basa lliurement en les vivències de diverses persones, entre elles les de Leoncio Badia Navarro conegut també com “l’enterrador de Paterna”, de les quals ha quedat constància en nombrosos reportatges de premsa escrita i ràdio, com l’episodi V de la sèrie Vidas enterrades, emès en el programa “A vivir que son dos días” de la Cadena SER, a partir d’una recerca realitzada per la periodista Conchi Cejudo. Com a opció artística i amb la voluntat d’aportar a la proposta un tractament plenament respectuós, no es fa menció ni a llocs ni a persones reals.

L’espectacle pretén també ser un homenatge a totes les persones, en molts casos herois anònims, que amb la seva determinació van deixar testimoni d’humanitat

Fitxa tècnica

Actor i productor: Pepe Zapata
Dramaturgia i direcció: Gerard Vázquez
Assesoría espai escènic i il·luminació: Ignasi Camprodon
Nana*: Alba Carmona
Dossier pedagògic: Jordi Barra
Fotografia: David Ruano
Edició fotografia: Yulia Evseeva
Disseny gràfic: Satur Herraiz
Tècnic de companyia: Pol Zapata
Producció executiva i artística: Montse Enguita

*Nana composta por Gerard Vázquez i interpretada por Alba Carmona (veu) i
Jesús Guerrero (guitarra). Juan Casanovas (masterització)

Espectacle en valencià

--

Este acte s'inclou en el projecte Les Fosses del Franquisme un projecte multidisciplinar realitzat des de l'Arqueologia, l’Antropologia i la Memòria Històrica i impulsat per tres departament de la Diputació de Valencia: Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, amb els Museus de Prehistòria i L’ETNO. 

Els dos museus  ha produit les exposicions:  Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna, organitzada pel Museu de Prehistòria de València, i 2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria, organitzada per L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, totes dues contribuiran a enfortir el pensament crític front a uns fets que no haurien de repetir-se mai més.

06 mai. 2024 - 19:00 - 20:00
Entrades i lloc

Teatre Principal de València. 

Aforament limitat. Accés gratuït 

Acces a Servientrada en enllaç superior

 

01 mai. 2023 - 15 set. 2024

Amor d'extraradi

Les sales permanents dels museus acostumen a ser massa estàtiques, perdurables en el temps i amb risc de perdre contacte amb fenòmens actuals. Activem a partir d’ara xicotets espais on introduir temporalment noves capes de significat que enriquisquen el relat principal de NO ÉS FÀCIL SER VALENCIÀ/VALENCIANA

La primera experiència seleccionada la trobarem  a la sala CIUTAT: LOCAL I GLOBAL on la part final està dedicada als murs de la ciutat, un espai de reflexió sobre l’urbanisme que ens envolta a les ciutats. Els murs físics i també els murs invisibles cap a altres estrats socials, alhora que espai de comunicació política, comercial i artística.

Us presentem AMOR D'EXTRARADI, on l’artista urbà i fotògraf Pedro Mecinas i Lucia Gimeno documenten fotogràficament durant les seues exploracions urbanes una col·lecció de pintades espontànies amb missatges d’amor escampats per la ciutat, extraradi i pobles del territori valencià. Com tot arxiu, continua en procés, obert i expandint-se per altres territoris al caliu dels viatges de Pedro i Lucia. Junts, continuen documentant esta col·lecció d’emocions que pots seguir al compte d’instagram @amordeextraradi. 

En paraules dels autors “què tan intens ha de ser allò que estàs sentint per haver de deixar-lo escrit en qualsevol superfície sense saber de si algú et llegirà mai, t’entendrà i sentirà alguna cosa. Sense saber quina història hi ha darrere”.

Els murs de les ciutats també es gasten com a forma de comunicació romàntica i sentimental. Restes documentals d’afectes, ruptures, desitjos, somnis, decepcions i patiments. que connecta a l’instant amb totes les persones anònimes que les miren. Una esclat del mon privat personal a l’espai públic que ens recorda que les emocions compartides també formen part d’allò que ens embasta com a societat.

 

Exposició permanent
01 mai. 2023 - 15 set. 2024
20 jun. - 15 set. 2024

Sostenibilitat. Museus Km 0

Una exposició itinerant de la Xarxa de Museus Etnològics Locals de la Diputació de València (ETNOXARXA)

«Sostenibilitat. Museus km 0» és una exposició col·lectiva que vol posar de manifest, i també reivindicar, com alguns conceptes i mecanismes de gestió sostenible que reclama la contemporaneïtat habiten en els sabers tradicionals que els museus etnològics guarden. Sabers que, moltes vegades, la societat actual ha oblidat i que poden ser considerats més enllà de la nostàlgia i de la seua significació patrimonial. Reparar, reutilitzar, intercanviar, compartir i col·laborar no són conceptes nous.

Més enllà del contingut, l’exposició és interessant com a projecte de treball conjunt entre museus, amb tot el que això significa. Coordinar un grup nombrós, compassar els diferents ritmes i arribar a consensos entre plantejaments diversos ha sigut un camí lent i laboriós, però que està sobradament compensat per l’experiència que ens ha donat i per la demostració de que som capaços de fer coses conjuntament.

Este treball conjunt s'ha dut a terme des de l'ETNOXARXA, projecte de col·laboració i intercanvi entre els museus etnologics locals de la provincia de València.

 

20 jun. - 15 set. 2024
15 jun. 2024 - 11:00 - 13:30
Biblioteques Humanes

Biblioteques Humanes 2024

Històries de vida a L'ETNO. Amb la col·laboració de València Acull.

Per a gaudir de l'activitat cal inscripció previa al correu: biblioteca.etnologia@dival.es

En una biblioteca humana els llibres són les persones que transmeten històries de vida i relats diversos que mai es repeteixen. A la Biblioteca de L’ETNO canviem els llibres de paper pels llibres humans que parlen en primera persona. En una biblioteca humana vens per a escoltar, per a sentir i per a aprendre en un espai solidari i intercultural perquè els llibres seran persones migrades de diferents països que estan disposades a compartir les seues vivències amb qui vulga escoltar-les. Tots els llibres humans formen part del col·lectiu València Acull. 

Des de la Biblioteca de L’ETNO busquem persones lectores interessades en escoltar i viure aquesta experiència. L’edat recomanada és per a majors de 12 anys perquè els llibres no són de ficció sinó que contenen històries ben reals i com tots i totes sabem la realitat supera sempre la ficció. Ara bé, si teniu a casa joves de més de 12 no dubteu en dur-los perquè és un experiència enriquidora per activar i obrir el cor i la ment. 
 
Els llibres canviaran en cada sessió, per la qual cosa podeu assistir a les dues sense repetir lectures. I una recomanació: planifica’t bé el dissabte i vine sense pressa, sense pensar en anar a comprar abans de dinar, sense pensar més que en gaudir d’una bona lectura. 

biblioteques humanes L'ETNO
 

 

15 jun. 2024 - 11:00 - 13:30
Informació d'interés

Lloc: sales de l’exposició permanent de L’ETNO

Cal inscripció prèvia enviant un correu a: biblioteca.etnologia@dival.es i deixant el nom complet i el dia d’assistència. 

És una activitat recomanada a partir dels 12 anys.