➔10:00 h
Plantà al carrer Corona de la falla d'estiu El triunfo del Foot-ball exhibida en l'exposició De granotes, gats i palmeres. Els orígens del Levante U.D. de L'ETNO. Reproducció de la falla de Regino Mas i Rafael Albert que es va plantar els dies 18 i 19 de març de 1923 en la Plaça Mossen Sorell, a escassos metres de la ubicació actual del L'ETNO.
 

➔21:00 h
Sessió DJ World Music a càrrec de Paco Valiente al pati de L'ETNO.
 

➔22:00h
Sopar de pa i porta amb servei de bar/cafeteria al pati de L'ETNO. Cal reservar plaça a letno@dival.es
 

➔23:00h
Cremà de la falla al carrer Corona.
 

➔23:30h
Revetla amb Ele DJ al carrer Corona.

Les Fosses del Franquisme és un projecte amb vocació de servei públic que vol impulsar la memòria democràtica. La societat té l’obligació moral de desfer la llosa de l’oblit per tal de no repetir mai més els episodis més tràgics de la nostra història. El projecte té caràcter multidisciplinar, ja que s’aborda des de l’Arqueologia, l’Antropologia i la Memòria Històrica.

La Diputació de València, amb la Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, amb els Museus de Prehistòria i L’Etno, han produït dues exposicions, una publicació i un programa d’activitats culturals, que volen contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades al Cementeri de Paterna entre 1939 i 1956. S'ha dedicat una especial atenció a les víctimes i els seus familiars.

El projecte Les Fosses del Franquisme. Arqueologia, Antropologia i Memòria, de la Diputació de València comptarà al llarg de tot l’any 2023 i primers mesos de 2024 amb un programa d’activitats complementàries: conferències, taules rodones, presentació de publicacions, actuacions musicals, arts escèniques i cinema, i la inauguració de dues exposicions: Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna, organitzada pel Museu de Prehistòria de València, i 2238 Paterna. Lloc de perpetració i memòria, organitzada per L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, que contribuiran a enfortir el pensament crític front a uns fets que no haurien de repetir-se mai més.
 

Carmen Calvo Poyato (Cabra, Córdoba, 1957). Jurista constitucionalista, professora universitària i membre del Partit Socialista Obrer Espanyol. Va ser vicepresidenta del Govern d'Espanya entre els anys 2018 i 2021, i prèviament titular de diversos ministeris. Actualment és diputada i presidenta de la Comissió d'Igualtat del Congrés dels Diputats des de setembre de 2021. 
Com a ministra de Cultura va afavorir la creació del Centre Documental de la Memòria Històrica. També ha sigut la principal impulsora de l'actual Llei de Memòria Democràtica, en vigor des del mes d'octubre de 2022.
 

Aquesta conferència s'inscriu en el programa d'activitats culturals Les fosses del Franquisme. 

En l'illa d'Ostrov, al Mar Caspi, els habitants han estat abandonats per l'estat rus, després del col·lapse de la Unió Soviètica. Sobreviuen gràcies a la pesca furtiva. Ivan sol endinsar-se en la mar, i arrisca la seua vida i llibertat. S'esforça, riu, balla, lluita i confia que algun dia Putin atenga la misèria de l'illa i els ajude.

A l’illa de Lahou, a Costa d'Ivori, l'Aya i la seua mare són víctimes de l'escalfament global provocat pels països del nord. El nivell del mar va pujant a poc a poc i obliga els habitants de l'illa a abandonar la seua terra. A l'illa només hi ha un poble, alguns vaixells de pesca i un cementeri, condemnats a desaparèixer sota l’aigua. Una història universal amb una protagonista magnètica i vitalista.

Al costat de la desembocadura del riu Xúquer, uns bussejadors descobreixen peces arqueològiques que demostraran l'existència d'un important nucli comercial connectat amb altres ports del Mediterrani. El documental, una road movie fluvial, recorre els paisatges naturals i humans que envolten el Xúquer, un dels rius més contaminats d’Espanya, lligat a la nostra identitat, amb el qual hem conviscut i al qual hem temut i estimat.

En la guerra de 1948, centenars de pobles palestins van ser despoblats. Israel li anomena «La guerra de la independència». Els palestins es refereixen com la «Nakba». El documental examina la història del poble de Tantura i perquè la Nakba és un tabú en la societat israeliana. 

Estrena absoluta de la pel·lícula a Espanya
 

Lina, Angry i Edith són familiars de persones desaparegudes. Elles s’entrenen com a perites forenses per a poder participar en l'exhumació de més de 200 cossos que la Fiscalia de Morelos va enterrar en secret, sense investigar què els va passar o qui eren. El documental acompanya la labor d'aquestes dones en el procés de desenterrament, la supervisió del qual revela una crua realitat: què amaga un govern que, sense investigar, soterra més de dos-centes persones en fosses ocultes?

Col·loqui posterior a la projecció de la pel·lícula.
 

«L’Incontrolat» és un cicle que explora les relacions entre el cinema documental i l’etnografia. El programa pretén potenciar la capacitat del documental com una eina per analitzar les societats i cultures contemporànies. Ho fa mitjançant una sèrie de documentals que es troben a cavall entre treballs dirigits per antropòlegs i antropòlogues i peces audiovisuals que posseeixen una marcada inspiració etnogràfica.

El plantejament del cicle parteix d’una mirada etnogràfica contemporània que no està centrada exclusivament en els pobles originaris o en comunitats rurals aïllades, sinó que indaga en les pràctiques culturals i els conflictes socials de les societats contemporànies. En aquesta línia, enguany el cicle aborda el fenomen de les fosses comunes a diferents països i contextos, en el marc del programa LES FOSSES DEL FRANQUISME. Arqueologia, Antropologia i Memòria de L’ETNO, Museu de Prehistòria de València i la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de Valencià.

Les obres que es projecten a «L’Incontrolat» són produccions recents que s’estrenen per primera volta a la Comunitat Valenciana, no són fàcilment accessibles en plataformes digitals. Per tant, constitueixen una oportunitat única per poder gaudir-les quan cau el sol de l’estiu.
 

Els diumenges de juliol els nostres guies faran visites gratuïtes comentades per a tots els públics a l'exposició temporal 2238 Paterna. Lloc de perpetració i memòria, com a part de les activitats que es duran a terme dins del programa Les Fosses del Franquisme. Arqueologia, Antropologia i Memòria.

Este programa, fet conjuntament amb el Museu de Prehistòria de València i la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, inclou una altra exposició temporal organitzada pel Museu de Prehistòria i que també es pot visitar en el Centre Museístic La Beneficència. Es diu Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna. Les dues visites es poden combinar entre sí de manera que els visitants poden veure-les en un total de dues hores, dedicant una hora a cada una. L'horari es pot triar, és a dir, es pot veure primer la de Prehistòria (per exemple a les 11 h.) i després la d'Etnologia (a les 12 h.) o al contrari. No tenen un ordre en concret, es poden visitar com es considere oportú. 

Qui vulga visitar l'esmentada exposició ho haurà de comunicar en el punt d'informació del Centre Museístic La Beneficència, on es faran els grups de visitants. 

Els Jardins del Túria són un espai d'indiscutible valor urbanístic, social i patrimonial que ha evolucionat amb la ciutat des de la seua mateixa fundació. Malgrat tot, la consciència que ha de permetre percebre-ho així, està encara en gran mesura per construir. Els relats sovint centrats en les catastròfiques avingudes han deixat a banda altres tipus de relacions econòmiques, socials i emocionals de la ciutat amb el seu riu.

La reconversió del riu en Jardí a partir de 1982, va expandir la idea de que, abans de la transformació de l’antic riu en un gran cordó verd, era un espai erm que discorria aliè a la ciutat. Un lloc on res succeïa.

Fruit d’una recerca d’arxiu fotogràfic i documental, esta exposició conta una realitat que va ser més diversa i complexa. La mostra es divideix en tres seccions: Viure al riu, centra l’atenció en el caixer com a  espai d’habitatge; Viure del riu, senyala els diferents aprofitaments del recursos sovint relacionats amb l’aigua; Viure el riu, revela el desenrotllament del seu ús social i popular fins a convertir-se en jardí gràcies a la mobilització ciutadana.

La mirada al passat ens ensenya com el nostre entorn quotidià està en canvi constant, fruit de l’evolució de les relacions entre les persones i el medi que habiten. Observar estos processos contribueix a enfortir les arrels emocionals que ens vinculen als espais que habitem, gaudim i acostumem a percebre com a naturals i coneguts.

València no va nàixer debades d’esquena a la mar, com acostuma a dir-se, sinó deliberadament de cara al seu riu.