Visites a l'exposició De granotes, gats i palmeres. Els orígens del Levante UD de L'ETNO, Museu Valen­cià d'Etnologia, i posterior visita a l'estadi de futbol del Levante UD. 

Les visites s'organitzaran de la següent manera:

- El dia 5 de març visita a l'exposició a les 11.30 h. Posterior trasllat en autobús contractat pel Museu a l'estadi Ciutat de València. Duració aproximada de tota l'activitat: 2 hores. La visita finalitzarà en l'estadi. 

- El dia 26 de març visita a l'exposició a les 11.30 h. Posterior trasllat en autobús contractat pel Museu a l'estadi Ciutat de València. Duració aproximada de tota l'activitat: 2 hores. Tornada en autobús a L'ETNO. Finalització de la visita.

És obligatòria la reserva en el correu que figura en la columna de la dreta. La data límit per a reservar, per a la visita del dia 5 de març és el dimecres anterior, és a dir, l'1 de març. Per a la del dia 26 de març, el dimecres 22 de març.

Dates: Del 15 d'octubre al 13 de novembre de 2022
Lloc: L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia

Espanta la por: Per Tots Sants, monstres valencians és la campanya amb la qual L’ETNO reivindica l’imaginari valencià de la por cada any quan s’apropa la festivitat de Tots Sants i la festa globalitzadora del Halloween ocupa els carrers.

El projecte nascut el 2016 des de la Biblioteca i el Departament de Didàctica de L’ETNO pretén donar visibilitat als personatges més fantàstics que protagonitzen la rondallística valenciana. Al llarg d’estos set anys s’ha convertit en tot un moviment que aglutina a moltes poblacions valencianes a través de la participació dels museus etnològics locals, les biblioteques públiques i les escoles.

La iniciativa té com a missió no oblidar el nostre imaginari més fantàstic alhora que fomentar la lectura, crear espais de narració i recuperació de la rondallística, motivar la recopilació de la tradició oral valenciana i incentivar la investigació. 

Enguany el centre de la campanya serà la publicació de la «Guia inacabada de la fantasia valenciana» escrita per Joan Borja, Francesc Gisbert i Víctor Labrado i il·lustrada per Marc Bou. Esta guia naix amb la intenció de ser l’obra de referència de tot allò que sabem a hores d’ara de l’imaginari valencià i també amb la voluntat de incidir en tot allò que encara no està recollit.

Enguany volarem amb gerres com les bruixes valencianes, entrarem en coves de mil dimonis i viatjarem a tolls d’aigües blaves per descobrir la nostra geografia fantàstica. Cercarem on viuen les criatures que ens espantaven de menuts perquè continuen vives en la nostra imaginació i per a fer esta recerca necessitem l’ajuda de tots els valencians i les valencianes. 
 

Organitza: L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia
 

Hi col·laboren:

• SARC - Cultura Diputació de València
• Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques (Generalitat Valenciana)
• Càtedra Enric Valor
• Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià
• Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana
• Universitat Rovira i Virgili
• Amical Wikimedia
• Zombi paella

Enguany volarem en gerres com les bruixes valencianes, ens endinsarem en coves de mil dimonis, ens deixarem encantar als tolls d’aigues blaves... enguany viatjarem per la nostra geografia fantàstica. Ens acompanyeu?

Organitza: L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia
 

Hi col·laboren:

• SARC - Cultura Diputació de València
• Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques (Generalitat Valenciana)
• Càtedra Enric Valor
• Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià
• Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana
• Universitat Rovira i Virgili
• Amical Wikimedia
• Zombi paella

Esteu a l’aguait! Enguany Espanta la por! torna de nou als museus etnològics locals i a moltes biblioteques i escoles valencianes.  
 

La dinàmica del taller s'insereix en la metodologia de la fotografia participativa, que té per objectiu que les persones que participen reflexionen a través del treball fotogràfic.

En aquest cas, a les persones participants se'ls proposa un taller creatiu en el qual faran fotos i intervindran (dibuixant, retallant, acolorint...) amb l'objectiu de crear un moment de reflexió i empatia entorn de les històries que han conegut en l'exposició.

El taller està dirigit, entre setmana, a associacions i alumnat d'Ensenyament Secundari i escoles d'adults, sota petició prèvia, i els dissabtes per a tot tipus de públic. Té una duració d'una hora. La conductora del mateix serà la comissària de l'exposició, Lidia Jaramillo. 

Amb l’arribada del mes de setembre i l’inici del curs, L’ETNO presenta dues noves propostes per famílies i col·legis derivats de la nova exposició permanent No és fàcil ser valencià/na. 

Els projectes per famílies són dos: ETNOVIATGE i BUSCA L’ETNO. El primer proposa un etnoviatge en la secció de Ciutat (Ciutat: Global – Local) de la mostra permanent del museu, l’objectiu de la qual és que estes famílies puguen aprofundir i valorar/comentar entre pares i fills els continguts de la mostra sense necessitat de guia o monitor/a. Es tracta d’una guia que proposa diferents activitats sobre el fenòmen urbà. En ella les famílies desevoluparan exercicis i jocs sobre la mobilitat urbana, els edificis singulars, la forma de la ciutat antiga i el seu reflexe en la moderna, la festa urbana, les noves formes de consum o de treball, així com la diversitat cultural que aporten les persones que venen de fora.

ETNOVIATGE està pensat per famílies amb xiquets i xiquetes de 6 a 11 anys que puguen visitar i recórrer de forma autònoma (visita lliure) esta secció de l’exposició, i està organitzat amb exercicis amb diferents graus de dificultat segons l’edat. La guia pot completar-se durant la visita, en casa, o en una sala de descans que L’ETNO ha posat en marxa este estiu destinada al descans i la lectura, ubicada al final de la secció de la Ciutat.   

BUSCA L’ETNO és un joc en el què cal trobar a L’ETNO (mascota del museu) entre les diferents vitrines de tota l’exposició permanent. Una de les modificacions introduïdes fa dos anys amb la renovació de la mostra permanent del museu fou la instal·lació de vitrines menudes a baixa alçada dirigides a un públic més menut (menor a 6 anys). Estes vitrines mostren amb objectes (joguets) cadascun dels continguts de l’exposició, però amb una iconografia i un llenguatge pensat per xiquets. El joc proposa el repte per famílies de trobar la nostra mascota a llarg de l’exposició. 

Amb estes novetats, L’ETNO amplia la seua oferta per a públic familiar i proporciona recursos per a que les famílies puguen gaudir de la mostra de forma autònoma i puguen utilitzar el museu com un recurs per l’oci familiar.  

Durant els caps de setmana L’ETNO continua oferint les seues visites guiades realitzades pels conservadors del museu a les mostres temporals i permanents (per adults) i tallers de caràcter etnològic per xiquets i xiquetes. 

L’oferta per centres educatius i associacions es conforma amb: El joc de l’horta, joc de taula sobre l’ús de l’aigua dirigit a grups d'Educació Primària; De cap a peus, taller sobre indumentària tradicional, dirigit a grups d'Educació Primària i 1er cicle de l’ESO; Faltar o morir, projecte educatiu que reflexiona sobre la mort sorgit de l’exposició Faltar o morir. Un recorregut per l’absència produïda pel museu en l’any 2020, dirigit a grups d'Educació Primària, ESO i Batxillerat.

Com tots els anys, en arribar la tardor, L’ETNO posarà en marxa 7ena edició d’ESPANTA LA POR, projecte de recuperació de l’imaginari tradicional sobre la por, dirigit a grups d'Educació infantil i Primària. 

Així mateix, el museu continuarà amb els seus programes de salut i benestar: Caixa dels records, memòries d’una vida projecte dirigit persones amb demència en estat inicial, i L’ETN(H)OSPITAL, projecte en qual el museu proporciona recursos educatius pels xiquets i xiquetes ingressats en la Unitat Pediàtrica de l’Hospital Doctor Peset (UPH Peset) per millorar el seu estat emocional i afectiu
 

El conjunt de la mostra del Museu Valencià d'Etnologia no ens fa pensar que els gitanos hongaresos que se'ns mostren al llarg del temps s'hagen hagut de sentir de mala gana en tractar amb retratistes paios. De fet, eventualment pot semblar que és al contrari. No obstant això, el fet fotogràfic representa per a ells, com s'indica en el catàleg, "la voluntat imposada d'un univers cultural més enllà del seu". Un cosmos de què, d'alguna manera, han estat obligats a formar part. Una metàfora del que els succeïa i els succeeix en quasi qualsevol aspecte de la vida. L'exposició busca respostes a través de 160 imatges, i també d'un bon nombre d'objectes estris de treball, elements quotidians com ara pipes de fumar, o bé instruments simbòlics d'indumentària com ara vares i de l'ús d'audiovisuals. El material fotogràfic se'ns mostra per ordre cronològic i tipològic, i les principals parts de la mostra són: el descobriment dels gitanos, les fotografies exòtiques de "l'home salvatge" europeu (del segle XIX al XX); el món propi dels gitanos I: imatge i representació pròpies, fotografies d'estudi encarregades per gitanos (principi del segle XX); els gitanos com a "objecte" d'investigacions etnogràfiques, estils de vida gitanos (primera meitat del segle XX); la percepció sociològica dels gitanos I: quan la pobresa no s'arriba a representar com a qüestió ètnica (època d'entreguerres); els gitanos com una història d'èxit de la propaganda política: l'assimilació dels gitanos (els gitanos en el socialisme d'estat); la percepció sociològica dels gitanos II: la pobresa com a qüestió ètnica tematitzada, l'estètica de la pobresa (els gitanos en la fotografia social de la segona meitat del segle XX); representació antropològica dels gitanos com a iguals (la representació empàtica dels gitanos en els últims vint-i-cinc anys); el món propi dels gitanos II: imatge i representació pròpies; i finalment, la destrucció dels estereotips: imatges d'àlbums familiars, fotografies d'estudi, imatges privades i d'aficionats (passat immediat i l'actualitat).

La xarxa d'Itineraris museogràfics en clau de gènere incorpora la perspectiva de gènere a la visita cultural al museu. Una perspectiva que estudia les construccions culturals i socials pròpies per als homes i les dones, allò que identifica el femení i el masculí. Amb aquesta xarxa s'ofereix a les i els visitants dels museus participants una lectura diferent de les col·leccions exposades, amb la finalitat de fomentar la igualtat de gènere davant la diversitat.

L'ETNO, Museu Valencià d’Etnologia ha elaborat un itinerari o recorregut en clau de gènere, seleccionant un conjunt de peces i espais de la seua col·lecció permanent que mostren un interés significatiu en relació a les representacions de gènere. Les i els visitants poden consultar i descarregar la informació i material necessari per a realitzar els recorreguts proposats en www.relecturas.es.
Aquests itineraris no es focalitzen exclusivament en la figura de la dona, sinó que exploren igualment les representacions de l'home i la masculinitat, així com la presència d'identitats transgènere, tercers gèneres o gèneres alternatius al sistema dual occidental de sexe/gènere. També se centren en aspectes com ara la ideologia i els sistemes de gènere, els estereotips i els rols, les relacions entre espais, història i gènere, etc. 
Alguns dels objectius de la xarxa Relectures són contribuir al coneixement i difusió del patrimoni cultural valencià, fomentar el diàleg intercultural, estrényer els vincles entre els museus valencians i dinamitzar el turisme cultural. També es proposa formar en valors de respecte, convivència i tolerància per a aconseguir una igualtat real i efectiva entre dones i homes.
 

La recuperació d'un vast conjunt de materials fílmics provinents de les terres altes del Maestrat ens confirma que la pulsió documental arrela en el més profund de la condició humana. La possibilitat de generar imatges en moviment per a capturar el seu món, va encoratjar a persones de l’àmbit rural a adquirir equips d'avançada tecnologia per a l'època amb la fi de crear les seues pròpies imatges domèstiques. Persones sobre les quals encara pot pesar un prejudici urbanita de manca d'habilitat tècnica o sensibilitat.

D’este fet, van esdevenir un conjunt d'imatges que ens assalten amb l'objectiu de sacsejar la memòria i renovar la nostra mirada envers un territori en aparença eixut i aspre, desconnectat dels grans nuclis urbans costaners, però ric en valors, costums i tradicions.

El Maestrat filmat és un projecte documental que apropa al present les diferents mirades que s’han encarregat d’immortalitzar este territori al llarg del segle passat. Una proposta que pretén reflexionar sobre l’imaginari visual d’este territori eminentment rural. Durant la realització del projecte s’han localitzat i conservat més de 20 col·leccions d’arxiu fílmic provinents de poblacions com Albocàsser, Benassal, Catí o Ares del Maestrat. 

Esta proposta expositiva és una adaptació d’este projecte documental. En la primera part del recorregut es presenta la construcció de l’arxiu. Una constel·lació d’imatges que fan palès el seu origen, abast i context de creació, cadascuna amb les seues característiques pròpies. Descobrir estes col·leccions farà replantejar-nos la mera existència i reproducció de les mateixes, alhora que la seua importància com a patrimoni documental. En la part interior podrem gaudir d’una instal·lació audiovisual, reconstrucció del documental web interactiu El Maestrat Filmat-La Memòria Rescatada.
 

L’exposició centra el seu focus en l’origen de l’actual Levante UD, desconegut per bona part de la població. És producte de la fusió del Gimnástico FC, vinculat al Patronat de la Joventut Obrera, i el Levante Foot-ball Club, que van passar a ser la Unión Deportiva Levante-Gimnástico (UDLG), i després la seua ràpida transformació en el Levante UD. Serà interessant mostrar els motius que van portar a la creació d'aquest nou equip i la problemàtica social que va suscitar.
Les fases son les següents:
•    1909-1939. Fundació i trajectòries del Gimnástico FC i Levante FC.
•    1939. Unificació i fundació del Unión Deportiva Levante-Gimnástico (UDLG).
•    1941-1942. Adopció del nom Levante UD.
•    1942-1964. Primer ascens a Primera Divisió.

Es tractaran temes com:
•    La realitat social i política dels poblats marítims en aquells moments.
•    El sindicalisme catòlic i els cercles catòlics creats per a contrarestar la influència dels sindicats de classe. En concret es centra en el Patronato de la Juventud Obrera.
•    Les raons de l'obligada fusió.
•    La problemàtica de les dos aficions i dels jugadors. 
•    El “ball” de simbologia: colors, escuts, equipacions.

*Foto del Levante en un partit contra l’Atlético de Madrid en l'estadi de Vallejo. 1957. Arxiu l’ETNO. Col. Márquez Lambán.

Aquesta exposició té com a objectiu explicar la importància ritual i cultural de la que va ser la festa més important del territori valencià (el Corpus) i posar en valor la col·lecció Insa d’indumentària tradicional propietat de la Diputació de València. 
A través de l’exhibició d’una sèrie d'objectes de la col·lecció de indumentària de Casa Insa, exposats en diàleg amb altres que formen part de la festa en diferents pobles del nostre territori es vol:

• Posar en valor en treball de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia en la recuperació, conservació i restauració de la col·lecció Insa d’indumentària.
• Transmetre al espectador el sentit del que a l’època barroca, sota el significat d’una tasca evangelitzadora, el Corpus era una “performance” en la que participava tota la societat.
• Exposar com la unió entre la festa i el material d’Insa articularen la imagineria ritual de moltes de les festes del nostre territori
• Abordar la iconografia que ha configurat una de les principals tradicions valencianes. 

L'exposició està per formada per objectes d’atribució, indumentària, imatges i audiovisuals a partir dels quals analitzar la cultura material generada per la festa del Corpus i analitzar des de la contemporaneïtat els aspectes antropològics de la evolució de la festa al llarg dels segles.
 

Entre el 2 d'octubre i el 13 de novembre n'hi hauran visites guiades els diumenges a les 11:30 h. per part dels comissaris de l'exposició.