Objectius de la jornada:

• Donar a conéixer els resultats del projecte
• Difondre experiències de professionals, tallers i institucions
• Generar intercanvi de coneixement entre l'àmbit professional, acadèmic i institucional.

PROGRAMA

10:30-11:30 h. Presentació Institucional. ACRE i Memòries: històries d'un vincle inesperat.

Rosa Tera (Presidenta de ACRE) 
Sara Soriano (Direcció del projecte) 

11:00-11:30 h. Exposició de resultats. Resultats i abast del projecte "Memòries i patrimonis personals".

Sara Soriano (Direcció del projecte) 

11:30 - 12:30 h. Pausa café

12:00 - 12:30 h. Presentació del monogràfic. Publicació del projecte "Memòries i patrimonis personals"

Gustavo Camilleri (ACRE)

12:30 - 14:00 h. Mesa col·loqui institucional. Protocols d'actuació en situacions d'emergència.

Rosa Tera (ACRE) 
Fernando Carrera (ACRE) 
Laura Sena (Mancomunitat de l'Horta Sud)  
Paqui Momparler (Mancomunitat de la Ribera Alta)  
Engracia Arias (Ajuntament de Benetússer)  
Ricardo Gabaldón (Ajuntament d'Utiel)  
Marisa Vázquez (Universitat de València) 
Àlex Villar (Universitat de València, L'ESART, Algemesí)  
Miguel Requena (Universitat de València, Casa Alamanzón, Utiel) 

Presenta i modera: Sara Soriano

16:00 - 18:30 h. Intervencions tècniques: La intervenció en matèria de conservació i restauració del patrimoni familiar afectat per la catàstrofe de la DANA.  Intervencions representatives de les especialitats participants en el projecte:

CR Mobiliari:  
Lucía Pelacho (Tècnic  especialista del projecte)  
Laura Ballester (Taller adherit) 
Carlos Costa (Taller adherit) 

CR Pintura de cavallet: 
Marta García (Taller adherit) 
Anna Boix (Taller adherit) 

CR Tèxtil: 
Reyes Batalla (Tècnic  especialista del projecte) 

CR Document gràfic: 
Giuliano Camilleri (Taller adherit) 

Presenta i modera: Aurora Arroyo (Coordinació del projecte) 

18:30 - 19:00 h. Intervenció de L'ETNO amb l'Etnoxarxa afectada per la DANA. 

Desenvolupa: ACRE 
Col·labora: L'ETNO 
Finància: Dirección General de Patrimonio Cultural y Bellas Artes

Les col·leccions de fotografia, així com el seu ús públic en exposicions i publicacions, són molt habituals en els museus etnològics. Això implica un ampli ventall d'aspectes que tenen incidència en l'activitat interna dels museus: La conservació de les fotografies físiques; la gestió de les imatges i les implicacions legals de la seua utilització. En aquesta Jornada pretenem, atesa la realitat dels museus locals, oferir eines i criteris d'actuació per a facilitar la gestió d'aquesta mena de col·leccions. Com a complement, veurem un cas real, com es tracten les fotografies en el Museu Virtual de Quart de Poblet, i finalitzarem amb la presentació del projecte del futura museu etnològic de Massanassa.

PROGRAMA (provisional)

9:15h. Presentació institucional.

9:30h. Introducció a la conservació preventiva i l'exhibició de fotografies en els museus.

Rosina Herrera. 
Especialista en conservación, restauración y montaje. 
Se formó en el  Rochester Institute of Technology, (NY) 
Ha trabajado en el MoMa (New York) y en el Rijks Museum (Amsterdam).

10:30h. Pausa-café

11:00h. La fotografia en els museus: aspectes legals.

Josep Matas. 
Abogado especializado en propiedad intelectual (Barcelona).

12:00h.  El tractament de la fotografia en el Museu Virtual de Quart de Poblet.

Lucía Fernández Sevilla. 
En representación del Museu Virtual de Quart de Poblet.

13:00h Presentació del projecte del futur Museu Etnològic de Massanassa.

Carme Nàcher Andrés 
Área de Participació Ciutadana. Ajuntament de Massanassa.

13:30h. Fi de la jornada

Amics i amigues de «Al caliu dels paraules», estem de celebració!! Enguany commemorem el X aniversari d'un projecte que va començar com un divertimento, com un espai concebut al voltant dels contes, les fogueres, el menjar i moltes ganes de passar-ho bé, i de pas, molt de pas, de recuperar la narració oral i la vella tradició de contar històries, eixa que es feia en algunes de les zones rurals del nostre entorn, en este cas al voltant de Sant Antoni i Sant Blai.

Ho celebrem amb un dels ingredients més usuals d'este art: la mentida. El més probable és que la mentida va ser un invent dels primers dels caçadors que amb llenguatge tosc volgueren millorar alguna història èpica de cacera… El més probable. Tant el narrador com els oients, la van explicar i la van escoltar asseguts al voltant del foc de la caverna, segurament.

Hem sentit milers de vegades l'expressió tan arrelada d'és un contista, com a sinònim de mentider o engalipador. No obstant això, sabent que l'art en general i la narració oral en particular és de totes les mentides la que enganya menys, este esdeveniment entorn de l'oralitat, ha desitjat en totes les seues edicions reivindicar i festejar les paraules elogioses que segons l'autor R. Schami definixen al contista com un honest mentider.

Els contes són invencions honestes que només busquen omplir l'existència de sentit, perquè la ficció ajuda a fer esta vida més suportable, i al contrari que les llegendes o els mites religiosos, no tenen cap pretensió de ser veraces. En la mentida el rellevant mai és el seu contingut, si no la intencionalitat del que mentix. L'honest mentider, apostant per l'optimisme que aporta la mentida, mentix sense engany perquè hi ha consentiment per part del receptor, i el fa mogut pel noble propòsit d'encantar, delectar, proporcionar plaer amb alguna cosa en aparença insignificant: la paraula que s'emporta el vent.

En este dècim aniversari des de L’ETNO volem a agrair a tots els professionals del conte d'ací i d'allà que durant este temps ens ha acompanyat i especialment a Vicente Cortés, Vividor del conte, per fer-lo possible. I sobretot al públic que no es perd cada edició. A ell volem convidar-li enguany al fet que es deixe enganyar i recordar-li que com deia Platón, entre la veritat i la bellesa, els poetes trien sempre la bellesa. 
 

PROGRAMA:

DIVENDRES, 13 FEBRER 2026

20.00 h. «Tot mentida» 
Maria Juan (Monologuista)
 

DISSABTE, 14 FEBRER 2026 

18´30 h. «LA VERITAT DE LES MENTIDES»
Xarra-col·loqui amb Estrella Ortiz

19.45 h. «Palabrasas 1» 
Contes al voltant de la foguera

21.00 h. Sopar de pa i porta amb brindis i endevinalles

21.45 h. «Palabrasas 2» 
Contes al voltant de la foguera

22.30 h.«Mentides fresques en vers» 
Mentides improvisades en format dècima, per Alexis Diaz Pimienta
 

Participants:
Maria Juan, Estrella Ortiz, Ferràn Martin, Alexis Diaz Pimienta.

Idea, projecte i coordinació:
Vicente Cortés - Vividor del conte.

Visita teatralitzada a «La Ciutat: local i global» –primer àmbit de l'exposició permanent de L’ETNO–, que té per objectiu conscienciar sobre la importància de la supervivència del comerç local. 

El tracte personalitzat i humà, la proximitat amb la clientela, el diàleg o l'assessorament són característiques d'un fet social en risc de desaparéixer. 

Dos viatgeres del temps (una de 1925 i una altra recentment arribada de 2125), a través d'un recorregut per les curiositats del passat i per les sospites d'un predictible futur, ens ajudaran a posar en valor el paper del comerç tradicional i a comprendre la rellevància i la transcendència de les accions presents.

Florentina és el títol d'este llibre i el nom de la protagonista d'esta història. Potser quan llegiu la història de Florentina vos recorde a la d'altres dones que van nàixer en pobles menuts i hagueren de migrar per diverses raons, històries personals silenciades i travessades per temes comuns a totes elles. Potser al vostre poble, hi ha una "Florentina", però en el cas d'Alcublas l'interés de Pilar Mínguez i Paco Teruel per investigar sobre Florentina ha obert un procés de resignificació en forma de llibre il·lustrat.

Només vos farem cinc cèntims sobre ella per convidar-vos a vindre a la presentació i escoltar els seus autors:

Florentina Mañes Lázaro va nàixer a Alcublas (la Serrania) a principi del segle XX. Va créixer envoltada de moltes suspicàcies cap a la seu persona i a mitjans dels anys 30 va migrar a Barcelona cercant noves oportunitats. A la seua mort, l'any 1979, va deixar com a hereu universal a l'Hospital Municipal de Badalona i va llegar al seu poble una part per ajudar a la gent necessitada d'Alcublas. No va oblidar les seus arrels, però poc se sabia en el poble de la seua vida fins que Pilar i Paco investigaren i decidiren donar veu a Florentina amb un llibre novel·lat sobre la seua vida i on la il·lustració de Marina Veintimilla és protagonista.

Vos esperem!

Torrent rebrà el Reconeixement de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València per la seua labor en la recuperació i difusió del patrimoni etnològic cultural local així com pel seu treball en la conservació i difusió de la cultura popular. 

Es reconeixen els projectes duts endavant tant per la corporació municipal com pel Museu Comarcal de L’Horta Sud “Josep Ferris Ferrís March”

BiblioPOP és la comunitat de biblioteques compromeses amb la cultura popular valenciana reconeguda amb el VI Premi REBIUN a les bones pràctiques bibliotecàries i que ara mostrem des de l'observació activa de Tono Vizcaíno i el relat gràfic de Carla Boserman. 

El text i el relatograma ens conviden a festejar i a teixir la narrativa de les experiències col·lectives BiblioPOP, amb els projectes de biblioteques públiques d'arreu del territori valencià i les veus expertes de professionals externs.  

Si ets un professional de museus, de biblioteques o de gestió cultural vine a esta festa, no ho dubtes!

En acabar la presentació ho celebrarem amb un brindis per la comunitat BiblioPOP

FINALITAT

El Premi d’Investigació J. F. Mira té com a finalitat la investigació, l’estudi i la difusió de l’antropologia sociocultural preferentment a l’àmbit de la Comunitat Valenciana

BASES

1. Hi podran concórrer quants investigadores i investigadors ho desitgen, sempre que no hagen sigut premiats o premiades en edicions anteriors.

2. Les obres seran inèdites, escrites en valencià o castellà, i no podran haver estat premiades en altres certàmens. Es presentarà una còpia en pdf, tot preservant l’anonimat.

3. Els originals hauran de tenir una extensió entre 150 i 200 pàgines, incloses les notes al peu i la bibliografia,en Times New Roman a 12 punts, en format DIN-A4 i a espai i mig.

4. El contingut podrà versar sobre qualsevol temàtica,sempre que es faça des d'una perspectiva antropològica.

5. Els originals es remetran abans del 31 de desembre de 2025, sota el lema, al correu electrònic de l'AVA (avantrop@yahoo.es), acompanyats d’un adjunt separat amb la inscripció: “XV Premi d’Investigació J. F. Mira”, com també el títol de l’obra i el lema. En aquest document es farà constar el nom, l’adreça i el telèfon i altres dades de l’autora o l’autor, i també un breu currículum vitae.

6. El XV Premi d’Investigació J. F. Mira està dotat amb 2.000 euros i la publicació de l’obra en la col·lecció Intercanvis de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València, i la persona premiada rebrà 10 exemplars i un diploma acreditatiu.

7. L’Associació Valenciana d’Antropologia designarà en el seu moment el jurat qualificador, les resolucions del qual seran inapel·lables.

8. El jurat emetrà el seu veredicte la segona quinzena de gener de 2026 i podrà declarar el Premi desert si, al seu parer, cap de les obres presentades reuneix els requisits i els mèrits suficients.

9. El fet de concórrer a aquest Premi implica la total acceptació de les bases.

La investigació social sovint amaga els detalls dels seus processos metodològics darrere dels resultats. Sota l’aparença formal de la producció acadèmica hi ha un aprenentatge continu i un trencaclosques ple de reptes dels quals gairebé no es parla. Darrere dels bastidors hi ha tot un món que ens fa més humans.

Posarem en valor “l’art” de captar i dirigir grups focals, on l’ofici investigador es posa a prova i cal conduir els propis fantasmes i els del grup evitant la mala praxi.

En el context d’una emergència com la DANA, reflexionarem sobre com s’organitzen i dirigeixen aquests grups, què ens hi vam trobar i com, després de tot, es reforça el compromís amb una ciència social orientada a la reparació i al bé comú.

El Grup d'investigació ANDANA. Etnografia d'emergència. Universitat de València. Vicerrectorat de Cultura.

Com a representant del Grup d'Investigació participarà en el Comboi i Antropologia: Julio Bodí. 

Professor i Doctor en Sociologia per la UV amb la tesi «De ferralla a patrimoni: el procés de patrimonialització industrial de les antigues instal·lacions siderometal·lúrgiques de Port de Sagunt (1984-2014)» (Universitat de València, 2015). La seua tasca investigadora s’ha centrat en el patrimoni cultural i natural. La seua mirada particular se centra en el patrimoni com un procés de presa de decisions sobre el significat del passat col·lectiu. Actualment treballa en àmbits com els processos participatius, la gestió del patrimoni cultural i la memòria oral. 
 

A la Biblioteca de L’ETNO ens encisa que Creaciones Alalimón es reivindique com una editorial rural o que el veïnat de pobles com Benafigos, Xodos o Cinctorres participe en la creació de biblioteques comunitàries. Volem saber què està passant perquè la lectura estiga al centre d’allò rural, o potser és simplement un miratge, un concepte seductor però irreal? Des de les visites de Maria Moliner amb les Missions Pedagògiques als pobles valencians fins a l’actualitat, les comunitats s’han transformat pel que fa a la lectura, però en quin estat ens trobem? I el més important, cap a on anem?

L’exposició temporal de L’ETNO, Solsida, és una oportunitat per fer esta reflexió amb els nostres convidats sota l’atenta i desperta mirada d’Alícia Sellés.

Esta jornada convida a l’escolta, la reflexió i el treball col·lectiu de les persones participants. El nostre objectiu de la jornada serà redactar juntes un Manifest Solsida sobre lectura i ruralitat. 

Col·labora: Ajuntament de Benifairó de les Valls

PROGRAMA