En els dies mateixos en què ens acomiadem d'un segle que, entre altres coses, ens ha forçat a ser testimonis del declivi de l'herència de la Revolució Industrial, del món de la màquina, de la màquina entesa com es semimovimiente que necessita el seu propi espai per a viure, apareix aquest llibre d'Inmaculada Aguilar Civera sobre l'arquitectura industrial. Però el llibre que em cap l'honor d'iniciar amb aquestes paraules, se cenyeix fonamentalment a una categoria diferent, aquella en què la màquina de vapor, i després altres fonts d'energia, en les seues diferents maneres d'aplicació, no és que donaren lloc a una arquitectura industrial més o menys potent i versàtil, sinó que van suposar un colp de gong en la història de l'home, de tal manera que després d'aquell fenomen res tornaria a ser igual. La seua repercussió en el pensament, en l'economia i en la societat tota, va anar absolutament decisiva, trencant vells paràmetres de molt ampli espectre i incidint en camps tan dispars com la demografia o l'estètica. Es tracta, en fi, de l'últim capítol per escriure de la història de l'arquitectura. D'ací l'interés de l'esforç fet per l'autora, que ens presenta l'estat de la qüestió respecte a què s'entén hui en l'àmbit internacional per arquitectura industrial. Sens dubte, ens trobem davant el text més complet i actual sobre la matèria, perquè a més d'haver fet una exhaustiva indagació crítica dels plantejaments més diversos, s'incorpora el panorama espanyol, amb pes propi i tan destacable com el que arrossega la figura de Félix Cardellach. Així mateix, cal fer notar el plantejament d'aquest llegat industrial en la seua condició de patrimoni d'interés cultural, excedint i sobrepassant la seua mera condició fabril i arquitectònica, per a circumscriure-ho a una categoria de més ampli i superior interés. Així, l'arquitectura industrial no sols és, ha de ser, matèria d'estudi, sinó que és part substancial del patrimoni cultural d'un país i que, com a tal, exigeix garanties de raonable conservació.