Llum, Pau, Riu i Laia estan perduts en el bosc. Buscaven la iaia, que s'ha amagat tan bé que ningú la troba. Però pel camí descobriran que el bosc està ple d'éssers fantàstics: gegants solitaris, bruixotes remeiers, dracs amagats dins dels núvols i un «Nyítol» invisible que es menja les paraules i els records.
En la festa que han preparat, volen recitar el poema que la iaia sempre deia - però el Nyítol s'ho ha menjat. Per a retrobar-ho, hauran de buscar-ho per a les seues memòries, inventar-ho de nou nou i dir-ho en veu alta. Perquè un poema no es recorda: es fa.
Amb una lectura en veu alta del conte-poemari d'Ismael Sempere, els i les participants s'endinsaran en el bosc dels espantacriatures i descobriran les llums i les foscors d’aquest bosc nostre. Després, entre tots, escriuran el poema que el Nyítol s'ha menjat: un poema col·lectiu per espantar la por.
Activitat vinculada a la celebració del 10é aniversari de la campanya Espanta la Por i al conte Espanta la por número 9: Mai no estem sols al bosc,
