Diuen i conten que jo, Fantasia, vivia en les veus de la gent, entre homes i dones, xiquets i xiquetes.
Jo era les històries que vos unien, les que viatjaven pel món de boca a orella, adaptades a cada poble, explicades de mil maneres. En aquell mon, un perol o una granera, una corbella, el riu que passava per casa, la muntanya que ens acollia...: tot allò que formava part de la vida de les persones es convertia en relats per a compartir esperances i somnis. També, eren paraules que vos explicaven el món.
Vos reuníeu a casa, a la plaça o al camp i, entre històries i silencis, jo, Fantasia, podia il·luminar el vostre passat o ajudar-vos a entendre el present. Jo era patrimoni del poble, era diversa, complexa i múltiple. Era el temps de la Saviesa.
