I vet ací que les ciutats creixien entre fang i fum. Va arribar un moment que els relats orals començaren a no ser suficients. Necessitàveu, històries noves, personatges diferents i jo, Fantasia, entre màquines d’impressió, tintes i planxes em vaig transformar en lletra i paper. I dit i fet, la impremta em va fixar en els fulls d’un diari o d’un llibre.
El autors, homes de ciutat amb nom i cognom, inventaren relats que no havien existit abans. Vaig viatjar en un submarí a la caça d’un monstre o volar pels cels de Londres.
I així va ser com vaig continuar existint amb una altra forma, transformada, però viva. Era el temps dels Ajudants.
I qui ajudava la Saviesa? Homes de ciutat, amb la llibreta a la mà, buscaren la gent del poble per a recopilar i escriure les seues històries. Dones i homes les contaven, mentre ells anotaven i n’estudiaven les paraules. I així també vaig passar a les pàgines dels llibres.
Dit i fet, les històries de la Saviesa que eren riques i diverses, que cobraven vida a través de cada veu, que s’enriquien amb els matisos i les vivències de qui les contava..., es van reduir a una versió en els llibres. Les històries que havien estat contades de mil maneres es van transformar en un únic conte.
Però també, a través dels llibres tots els personatges que m’habitaven entraren en les cases, les biblioteques i les escoles. I ara, gràcies als Ajudants em pots llegir una i mil vegades.
