Una novel·la que parla de la marjal, de la gent de vora l’Albufera, i que ha estat reconeguda amb el premi Ciutat d’Alzira, s’havia de presentar a L’ETNO i, concretament, dins la Sala Horta i Marjal. Com apunta l’autor, allí hi ha tota una col·lecció de ferramenta antiga que ens permet il·lustrar la cultura material que apareix a la novel·la: les distintes corbelles, per a què servien, com es feia anar la tragella, les aixades d’asta llarga i d’asta curta per mantenir les séquies i aterrar nous camps, com calia posar-se les garramatxes per evitar les sangoneres o les cotimanyes, l’entauladora o l’infern per a treballar el fang... Tot ens ho sabrà explicar el mateix protagonista, Ramon, als curiosos que vulguen fer una lectura de «Nascuts del fang» més detallada, de més concreció.
Este llibre es va poder escriure gràcies a la disposició del protagonista, Ramon, el qual participarà a la presentació. Tal i com apunta Labrado: Ramon em va regalar la seua història. Nascut i criat a la marjal, hi va aprendre tot el que calia saber de l’arròs, de les anguiles i dels allipebres, de les séquies que es deixaven navegar a perxa, de les tecles de les senyoretes o dels ànecs salvatges que inspiren la dita aquella de “pardal que vola...”
Per tant, «Nascuts del fang», alhora que una biografia de Ramon, parla de tota una manera de viure ja desapareguda. I alhora, ben pròxima encara.
