Les Fosses del Franquisme és un projecte amb vocació de servei públic que vol impulsar la memòria democràtica. La societat té l’obligació moral de desfer la llosa de l’oblit per tal de no repetir mai més els episodis més tràgics de la nostra història. El projecte té caràcter multidisciplinar, ja que s’aborda des de l’Arqueologia, l’Antropologia i la Memòria Històrica.
La Diputació de València, amb la Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, amb els Museus de Prehistòria i L’Etno, han produït dues exposicions, una publicació i un programa d’activitats culturals, que volen contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades al cementeri de Paterna entre 1939 i 1956. S'ha dedicat una especial atenció a les víctimes i els seus familiars.
Les dues exposicions són: Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna, organitzada pel Museu de Prehistòria de València, i 2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria, organitzada per L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, totes dues contribuiran a enfortir el pensament crític front a uns fets que no haurien de repetir-se mai més.
2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria.
Apropar-se a les exhumacions contemporànies de les fosses de víctimes del franquisme des de l'antropologia social ens permet ampliar la mirada fora d'aquests clots. Des d'aquesta disciplina es posa el focus analític en comprendre en profunditat i en totes les seues dimensions el dinàmic món social (la "vida social") que les embolica i les dota de significació, ja siga en entorns institucionals, associatius o familiars.
Des d'aquest punt de vista, exhumar implica molt més que desenterrar ossos. La vista s'eixampla i permet introduir nous i noves agents, transitar pel temps i per l'espai i posar-nos en el lloc d'aquelles persones que foren assassinades i humiliades per la repressió franquista, així com recórrer amb elles els camins de la memòria i de l'oblit.
Totes aquestes qüestions estan presents d'una manera o altra en l’exposició 2238. Paterna, Lloc de perpetració i memòria, organitzada per L'ETNO. A través de distints espais i èpoques, ens porta del passat al present, de les cases i les còmodes tancades al cementeri de Paterna i a l'interior de les fosses, de les vivències de diverses generacions al patiment d'homes i dones represaliades per la seua manera de pensar i viure, per defensar el govern legítim o per la seua militància política.
A la primera sala ens introduïm dins d'una fossa comuna. Des del seu interior se'ns espenta a reflexionar sobre la seua existència i el perquè de les demandes actuals d'exhumar gràcies, sobre tot, a la transmissió de la memòria en femení.
Al primer pati es recrea el cementeri de Paterna, coneixent els espais, els xicotets i humils homenatges familiars, les diferents reivindicacions polítiques que allí s'han donat al llarg del temps fins al present.
Al segon pati podrem parar per digerir tot el que se'ns ha mostrat, la violència i la por de tantes famílies i compartir els brots de l'esperança que encapsulen les seues reivindicacions.
Aquest projecte és el resultat de l’esforç i el treball conjunt de moltes persones: el comissariat, el responsable del disseny, la institució i els seus treballadors i treballadores (restauració, conservació, comunicació, didàctica, administració i direcció,...). I com no, és fruit de la generositat de les famílies que, de manera desinteressada, han permès que la seua memòria privada i íntima esdevinga patrimoni públic i memòria col·lectiva.
Consultar dossier de premsa en la columna dreta.
