- L'exposició del Museu d'Etnologia de la Diputació, amb 135 imatges preses entre 1959 i 1969 per Jesús Navarro, pioner de la fotografia submarina, podrà visitar-se fins al 13 de setembre en la Beneficència
- El president, Vicent Mompó, acompanyat en l'obertura pel seu homòleg en la Diputació d'Alacant, Toni Pérez, avança “una nova etapa de treball conjunt entre dos institucions que compartixen personalitat i cultura”
- La proposta de L’ETNO naix de l'entusiasme del capità Jacinto Vaello per immortalitzar un ofici que va més enllà de la subsistència, i un exercici de memòria impulsat pel professor Jaume Fuster, comissari de la mostra
L'almadrava és l'art tradicional de la pesca de la tonyina, que es remunta a temps dels fenicis, potser més arrere. Vicente Zaragoza Casamayor és l'últim gran capità benidormí. Després de passar per diverses almadraves, va dirigir la de Barbate des de 1974 fins a la seua jubilació. La llegenda del capità Zaragoza, a qui se li atribuïx la captura de 100.000 tones de tonyina roja salvatge en aigües gaditanes, és l'exemple de la transcendència dels pescadors de Benidorm en l'almadrava; capitans com Jacinto Vaello i el seu entusiasme per immortalitzar l'ofici constituïx el germen de l'última mostra de L’ETNO, el Museu d’Etnologia de la Diputació de València.
‘La mar èpica’ és el títol de l'exposició que obri les seues portes este dimecres en la Beneficència, en un acte en el qual han participat els presidents de les diputacions de València i Alacant, Vicent Mompó i Toni Pérez, i els diputats de Cultura de les dos institucions, Paco Teruel i Juan de Dios Navarro. Fins al 13 de setembre, la sala d'exposicions temporals de L’ETNO acull una espectacular mostra amb 135 imatges del valencià Jesús Navarro, de professió submarinista i aficionat a la fotografia. Navarro va ser un dels bussos que va treballar en l'almadrava, submergint-se a 18 metres de profunditat per a ajudar als pescadors en el complex art de dominar la mar.
Vicent Mompó ha destacat en l'acte d'obertura que la Comunitat Valenciana “és una terra extraordinària de talent, indústria, innovació i cultura; i eixa personalitat pròpia, eixa manera de ser que s'obri al món sense perdre les arrels, mirant a la mar, la compartim amb la societat des d'espais com a L’ETNO i a través d'exposicions com la llegenda de l'almadrava”. “Hui reivindiquem la memòria col·lectiva de la nostra manera de ser, després de molt de temps parlant del que ens separa en lloc de parlar del que ens unix”, ha expressat Mompó, qui rebutja la normalització d'eixa absurda competència: “els qui creiem en esta Comunitat sabem que la millor manera de defensar-la és treballar junts”, ha sentenciat el president valencià.
Per part seua, el president de la Diputació d'Alacant, Toni Pérez, ha posat en valor “la difícil tasca de diferents generacions de pescadors de Benidorm que, durant segles, van migrar cada temporada per a ser contractats com a armadors i capitans pel seu coneixement del mil·lenari art de l'almadrava”. En paraules del president de la corporació alacantina, “la mostra recupera una part imprescindible de la memòria col·lectiva de Benidorm i reivindica les nostres arrels i la identitat del municipi com a bressol de grans mariners”. “No seria just oblidar la història d'eixos mestres de la pesca”, ha conclòs Toni Pérez.
Mompó i Pérez han coincidit en la riquesa de la col·laboració institucional en matèria cultural, especialment amb exposicions com la de L’ETNO en la qual és possible “compartir i mostrar les arrels de dos províncies germanes, fruit de la lleialtat i el respecte entre dos institucions amb valors i objectius comuns”. Els dirigents han celebrat l'obertura de “una nova etapa de treball conjunt”, així com l'entesa entre les àrees de Cultura de la Diputació de València, que impulsa i estrena la mostra, i de la Diputació d'Alacant, que també l'acollirà i s'encarregarà de publicar el catàleg. La publicació serà presentada a Benidorm, que ha estat representat en l'acte de la Beneficència per la seua regidora de Cultura, Ana Pellicer.
Mariners i bussos
‘La mar èpica’ podrà visitar-se en la Beneficència fins al 13 de setembre, abans d'iniciar la itinerància amb escala a l'Ajuntament de Benidorm i destí en la Diputació d'Alacant. Al respecte, els diputats de Cultura de les dos corporacions, Paco Teruel i Juan de Dios Navarro, han avançat de manera conjunta que l'exposició de L’ETNO serà “el punt de partida d'una estreta col·laboració que portarem més enllà de l'almadrava, amb projectes i iniciatives culturals que té tot el sentit compartir entre dos institucions d'un mateix territori”.
La mostra comissariada per Jaume Fuster recorre la trajectòria dels arraixos alacantins, especialment de Benidorm, des de Tomás Cortés ‘Chefa’ fins al ‘Roig de Candelaria’, José Zaragoza, i el seu fill Vicente Zaragoza, nascut en 1926 i mort als 97 anys, amb un sentit homenatge d'Isla Cristina en les seues tradicionals trobades de capitans. El director de L’ETNO, Joan Seguí, enaltix “la labor dels ‘almadravers’ que dirigien a quasi un centenar de mariners manejant el laberint de xarxes calades a l'Atlàntic sense cap tipus de manual”, i també "dels bussos que, amb el temps, es van sumar a l'almadrava per a facilitar-los el treball”.
La base de l'exposició són les fotografies preses per Jesús Navarro, pioner de la fotografia submarina, però la proposta de L’ETNO inclou també els materials que utilitzava Jesús en el seu dia a dia, com les càmeres aquàtiques o les bombones d'oxigen; i objectes com l'àmfora cedida pel Museu de Prehistòria de la Diputació que il·lustren el treball dels bussos, que abasta des de la recuperació de peces valuoses fins a traure a flotació un cotxe de les profunditats del Port de València, sense oblidar la preparació de les xarxes baix la mar perquè els pescadors tanquen a les tonyines i les traguen a la superfície.
La proposta expositiva, que es desenvolupa en el marc d'un conveni entre les diputacions de València i Alacant, es completa amb cinc projeccions: el documental sobre Zaragoza Casamayor, l'últim gran capità; una pel·lícula casolana dels anys seixanta gravada en súper huit pel capità Jacinto Vaello; la vista aèria d'una almadrava captada des d'helicòpters que explica el funcionament de cada instal·lació i el seu laberint de xarxes; i les entrevistes a Juan Burriel, submarinista que va acompanyar tota la vida a Jesús Navarro, i al mateix Vaello, capità d'almadrava a Cadis i Huelva i col·laborador en la recopilació del material de la mostra. Documents i llibres relacionats amb l'art de pescar la tonyina contextualitzen una història protagonitzada per capitans i bussos.
La memòria de l'almadrava
El comissari de la mostra, el benidormí Jaume Fuster, és professor de Fotografia Artística en l'Escola d’Art i Superior de Disseny de València i doctor per la Universitat Politècnica en el Departament de Comunicació Audiovisual. Durant 18 anys ha arreplegat els testimoniatges que documenten i homenatgen la història humana, laboral i social dels últims capitans de Benidorm i les seues tripulacions. “És un treball de recuperació de la memòria que s'ha pogut completar in extremis, perquè molts dels protagonistes han mort estos últims anys i ells són els grans protagonistes d'una pràctica econòmica i social que ha deixat d'existir a conseqüència del turisme”, explica Fuster.
L'essència del projecte és “comprendre l'almadrava, un ofici dur i complex on els majors experts del món eren habitants del poble de pescadors que era Benidorm, amb grans mariners i mestres en la pesca de peixos grans”, assenyala el comissari de ‘La mar èpica’, que afig que la perícia dels capitans benidormís en la cacera de la tonyina “va multiplicar la seua fama i l'interés pels seus servicis, que eren sol·licitats al llarg de les costes Mediterrània i Atlàntica, i també des del Marroc, Tunísia, Algèria i Sicília”.
L'exposició naix de la proposta del mateix Jaume Fuster, després de localitzar les fotografies del busso Jesús Navarro, “un testimoniatge únic del món mariner valencià”. Ho apunta el director de L’ETNO, Joan Seguí, qui recorda que el museu de la Diputació “porta anys treballant per a documentar eixe món mariner tradicional, i este material era una oportunitat única per a parlar de l'almadrava, un dels seus aspectes més desconeguts”. Per a Seguí, “la tècnica de la pesca de la tonyina és molt interessant, però també ho és la història humana d'eixe Benidorm que a la tardor es buidava d'homes que es feien a la mar, i que ens van deixar infinitat de relats; alguns divertits, altres dramàtics, tots ells fascinants”, expressa el director de L’ETNO.
La mostra està produïda pel museu de la Diputació de València, amb la coordinació tècnica d'Antonio Herrero i disseny d'Ángela Izquierdo, Juliana Javaloy i María Mulet. A través de l'extraordinari arxiu fotogràfic de Jesús Navarro, ‘La mar èpica’ recupera un món ja desaparegut, un univers aquàtic apassionant i hostil on es mesclen sal, ferro, fusta, sorra i sang, els elements que definixen l'almadrava.
