Són moltes les mirades que ens brinda el Cabanyal i que observem a través de les fotografies de l'Arxiu de la Família Vidal. En aquesta ocasió, aquests fotògrafs ens traslladen a l'essència del Cabanyal, una mirada infestada de tonalitats i enquadraments per a conèixer l'ànima d'un barri únic a través de la puresa dels ulls dels seus veïns, dels personatges anònims que van viure i van treballar en els seus carrers, dels estiuejants que es van acostar fins a la seua platja o dels treballadors que van arribar fins al barri per a treballar en el port.
La pesca i les activitats relacionades amb ella han sigut la principal ocupació dels veïns del Cabanyal. Al seu al voltant ha transcorregut la vida i s'ha construït una identitat social clarament diferenciada que es reflecteix en el llenguatge, els costums, les formes de sociabilitat i, com no, en la seua fesomia. El que hui coneixem amb el nom genèric de Cabanyal és el barri més singular de la ciutat de València, una singularitat de la qual són plenament conscients els seus veïns, i de la qual se senten orgullosos.
D'aquesta singularitat pretén fer-se ressò la nostra mostra, que abasta quasi tot el segle XX, un període clau en la història del Cabanyal. Les primeres fotografies es remunten a 1900, és a dir, només tres anys després de la seua incorporació a la ciutat, i l'última de 1991, quan s'efectuaven les obres del passeig Marítim i s'acaben d'enterrar les vies del tren.
Les fotografies reflecteixen fidelment la singularitat del Cabanyal, el seu caràcter, la seua idiosincràsia, el seu cos social, la seua arquitectura... Són, per tant, testimoniatge de la tenacitat d'un poble per mantenir vives les tradicions i els costums propis, malgrat les traves que van haver de superar durant aqueixa època.
