Les sales permanents dels museus solen ser massa estàtiques, perdurables en el temps i amb el risc de perdre contacte amb fenòmens actuals. Activem a partir d'ara xicotets espais on introduir temporalment noves capes de significat que enriquisquen el relat principal de NO ÉS FÀCIL SER VALENCIÀ/VALENCIANA.
La primera experiència seleccionada la trobarem a la sala CIUTAT: LOCAL I GLOBAL on la part final està dedicada als murs de la ciutat, un espai de reflexió sobre l’urbanisme que ens envolta a les ciutats. Els murs físics i també els murs invisibles cap a altres estrats socials, alhora que espai de comunicació política, comercial i artística.
Us presentem AMOR D'EXTRARADI, on l’artista urbà i fotògraf Pedro Mecinas i Lucia Gimeno documenten fotogràficament durant les seues exploracions urbanes una col·lecció de pintades espontànies amb missatges d’amor escampats per la ciutat, extraradi i pobles del territori valencià. Com tot arxiu, continua en procés, obert i expandint-se per altres territoris al caliu dels viatges de Pedro i Lucia. Junts, continuen documentant esta col·lecció d’emocions que pots seguir al compte d’instagram @amordeextraradi.
En paraules dels autors “què tan intens ha de ser allò que estàs sentint per haver de deixar-lo escrit en qualsevol superfície sense saber de si algú et llegirà mai, t’entendrà i sentirà alguna cosa. Sense saber quina història hi ha darrere”.
Els murs de les ciutats també es gasten com a forma de comunicació romàntica i sentimental. Restes documentals d’afectes, ruptures, desitjos, somnis, decepcions i patiments que connecta a l’instant amb totes les persones anònimes que les miren. Una esclat del mon privat personal a l’espai públic que ens recorda que les emocions compartides també formen part d’allò que ens embasta com a societat. persones anònimes que les miren. Una esclat del mon privat personal a l’espai públic que ens recorda que les emocions compartides també formen part d’allò que ens embasta com a societat.