Sense mortalitat no hi hauria història, ni cultura, ni humanitat. És la consciència de mort el que permet que l'ésser humà desenvolupe la vida. Les cultures són l'expressió d'abordar i tractar aquest fet primordial de l'existència humana. Grans pensadors han afirmat que la història no és més que una crònica del que els humans han fet amb la mort.
Faltar o morir indaga en allò que significa la mort per al grup que experimenta la pèrdua d'un dels seus membres, identificant les representacions col·lectives i les pràctiques rituals amb les quals els subjectes li donen sentit.
Durant les primeres dècades del segle XX la mort estava inscrita en la destinació de les persones: era lamentada, però acceptada. Els subjectes faltaven d'un entorn, d'un context.
Amb l'arribada de la modernitat la mort ha sigut desallotjada de les nostres vides, convertida en tabú innomenable, oculta i delegada. Els subjectes moren més física que socialment, reduint la densitat significativa del procés de mort a una expressió estrictament biològica. L'ús de les paraules mai és innocent. Referir-se al procés de mort com faltar o morir representa dos models en conflicte sobre els quals cal reflexionar. Aquesta exposició pretén ser part d'aqueixa reflexió.
