L'any 1958, Joan Colom va començar a fer fotografies pels carrers del Barri Xino de Barcelona. Aficionat a la fotografia des de només un any abans, Colom va trobar una manera eficaç d'agafar clandestinament imatges del carrer, dels baixos fons, sense mirar pel visor, amb la càmera mig amagada a la mà i disparant per sota de la cintura. El resultat són unes imatges que combinen l'eixutesa testimonial de la vida del subproletarià urbà amb la modernitat del fotoreportatge avantguardista.
Colom pertany a una generació de fotògrafs espanyols que, a la segona meitat dels anys cinquanta, renova el llenguatge de la fotografia i l'incorpora a les tendències d'avantguarda del moment.
