El foc és part del sentiment que sembla consumir. Qui no s'ha trobat alguna vegada absort, atiant el foc embolicat en el seu candent crepitar?
El foc és un intens historiador del món o, almenys, un actor recurrent. Les nostres festes són una foguera viva que manté el foc com abans el feien les Vestals. A foc lent estenem els preparatius fins a engalanar amb flames la nit àlgida de la festa. Pretensiosos, ens vestim de dimonis jugant amb el foc.
I encara que els orígens anaren més moderats, el foc ha estés les seues flames com si foren braços, fins a completar les festes valencianes tal com les entenem hui dia. I és que només feia falta una xicoteta espurna per a provocar este incendi.
Però més enllà de la metàfora, sens dubte, una relació ardent unix el Foc i la Festa. D'eixa ardent relació s'ocupa l'exposició Rituals de festa i foc del fotògraf David Cantillo Orozco, produïda pel Museu Valencìa d’Etnologia.
