La present investigació s'emmarca en el context sociohistòric de la primera meitat del XX. El marc d'anàlisi apunta a tres raons com a origen de l'orfandat: el període de Guerra Civil i les diferents morts que genera (front, bombardejos, rereguarda...), la Postguerra (repressió i altres) i finalment l'orfandat com a conseqüència de circumstàncies de la vida (malalties, accidents, etc.). Des d'estos marcs vitals, s'exploren les diferències i/o concomitàncies atenent a les causes d'orfandat, el gènere de la persona òrfena, així com si la persona que ha faltat era el pare o la mare, la institucionalització, l'origen familiar, etc. Les diferents estratègies d'ajuda, així com les xarxes de supervivència i solidaritat que s'implementen o no, són part important a esbrinar en el projecte. Alhora s'incideix en l'estereotipació de l'orfandat i la percepció socioemocional que se'n genera.
