L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València, ha entregat els premis Bernat Capó d'investigació i difusió de la cultura popular de les edicions del 2024 i 2025. El premi corresponent a la present convocatòria, la número 26 -una de les edicions amb un major nombre d'estudis presentats- s'ha atorgat a Francisco Llopis Ivars per la seua obra ‘Gent de carro’; el guardó corresponent al premi de l'any 2024 s'ha entregat a Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez per ‘El vino de la cueva’.
La cerimònia, celebrada este divendres a la vesprada al Castell d'Alaquàs, ha comptat amb el diputat de Cultura, Paco Teruel; l'alcalde d'Alaquàs, Toni Saura; el director de L'ETNO, Joan Seguí; a més dels premiats, Francisco Llopis i Carlos Javier Gómez-Miota. El responsable de Cultura de la Diputació, Paco Teruel, ha apuntat que esta edició és "especialment significativa". "L'any passat no vam celebrar este acte per la catàstrofe que patim amb la dana, i que també va afectar Alaquàs, per això, hui celebrem una doble cita: l’entrega del premi corresponent a 2024 i també la de 2025", ha assenyalat.
Per a Teruel, el premi Bernat Capó "és hui un dels guardons amb més trajectòria; amb esta, ja sumem vint-i-sis edicions, i si ens fixem en les més de quinze obres presentades enguany, podem afirmar que el premi disfruta d'una excel·lent salut". En este sentit, ha expressat que la cultura popular, "aquella que Bernat Capó va estimar i va estudiar amb tanta passió, continua necessitant ser comptada i difosa. Vivim en un món que canvia a gran velocitat, però les coses del poble, les maneres de fer i de sentir de la nostra gent, ens arrelen i ens donen identitat i seguretat".
'Gent de carro'
‘Gent de carro’, de Francisco Llopis Ivars, és un treball de dignificació dels llauradors i la cultura del cavall agrícola valencià que ha sigut premiat entre 17 propostes presentades. L'autor ha volgut introduir en un llibre la ingent informació que posseïx sobre este tema i deixar constància d'una part de la cultura valenciana quasi oblidada per la societat actual. Tot un món de transmissió oral que aborda un tema poc tractat per la divulgació cultural.
Així, l'obra premiada dona a conéixer l'evolució i el bon fer dels nostres artesans al llarg del temps i deixa escrit una part del vocabulari autòcton, així com un catàleg d'objectes valencians. A més, crea un lloc on poder observar gràficament les seues formes i les explicacions sobre el seu ús. Així, en el treball de Francisco Llopis, el qual busca guardar per a les futures generacions un fragment de la idiosincràsia valenciana i la vinculació especial entre les classes populars i els cavalls, es genera un relat evolutiu de tot el món del cavall agrícola valencià fins als nostres dies justificat amb fotos i entrevistes.
Francisco Llopis Ivars (Benissa), més conegut per Quico Llopis, és músic i musicòleg. Treballa com a docent en escoles elementals de música vinculades a la FSMCV com a professor i forma part de diverses escoles de música de municipis de la Marina. Anteriorment, ha participat en altres projectes sobre recuperació històrica etnogràfica sobre agricultura valenciana i el món del cavall agrícola valencià. Amb el segell personal Quadra Llopis – Ivars ‘’Benavent’’, ha col·laborat amb l'Ajuntament de Benissa en els documentals de Les estisoradores (2017), ‘Gent de Carro, memòria d'un passat entre cavalls’ (2018) i en la sèrie documental ‘En les vostres mans’ (2020-2022), aconseguint amb els dos primers el premi al millor documental en la segona i tercera edició de la Mostra de Curts del Moscatell de Teulada.
A més, l'autor ha realitzat col·laboracions literàries etnogràfiques en revistes com A.N.C La Mula española, en llibres com ‘Benissa en el Record’ (2006-2007) i ‘La Banda de Benissa’ (2015). Així mateix, Quico Llopis ha treballat en diversos documents fonogràfics de cants populars en l'arxiu de l'Ajuntament de Xàtiva, (projecte dirigit per Pep Gimeno Botifarra) i ha fet treballs de divulgació del món del cavall valencià en diversos programes televisius d'À Punt, com ‘Terra Viva’, ‘Tresors amb història’ i ‘Qui és qui’.
25é Premi Bernat Capó
L'obra guanyadora del 25é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular és fruit del treball de l'historiador i arqueòleg Carlos Javier Gómez-Miota.‘El vino de la cueva: vinificación y tradición oral en las bodegas subterráneas de Utiel’ és un assaig etnogràfic que oferix una mirada profunda i compromesa al patrimoni vinícola d'Utiel, reivindicant el paper central que durant segles van exercir les coves o cellers subterranis —autèntics “santuaris del vi”— en la vida econòmica, social i cultural de la comarca de la Plana de Utiel-Requena.
El treball partix d'un enfocament interdisciplinari que conjuga història oral, arqueologia, documentació d'arxiu i testimoniatge etnogràfic, per a reconstruir el procés tradicional de vinificació: des de la verema —amb especial atenció al raïm boval, varietat autòctona— fins a les tècniques d'elaboració del vi en les coves excavades baix les vivendes.
A més del component tècnic i històric, l'obra arreplega comptes, llegendes i expressions populars —com la del mític Tripabálago, criatura amb la qual s'advertia als xiquets sobre els perills d'entrar en les coves-celler—, la qual cosa dona compte de com estos espais han modelat l'imaginari col·lectiu de generacions senceres a Utiel.
Carlos Javier Gómez-Miota Sánchez (Utiel) és historiador i arqueòleg per la Universitat de València. Vinculat a l'estudi i divulgació del patrimoni de la comarca des de 2013, ha publicat més de trenta articles sobre història local, etnografia i despoblació rural. En 2025 i 2021 va ser guardonat per l'Institut d'Estudis Comarcals – Hoya de Buñol-Chiva, i en 2022 va publicar el llibre ‘Utiel con otros ojos’, una relectura fotogràfica de la seua ciutat natal. En els últims anys ha centrat el seu treball en la recuperació i valorització de la tradició vinícola utielana, especialment en el seu vessant subterrani.
Premi Bernat Capó
El premi Bernat Capó es va posar en marxa en 1999 per iniciativa de l'editorial Edicions del Bullent i de diferents institucions públiques, com a L'ETNO (Museu Valencià d'Etnologia. Diputació de València), la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta i l'Ajuntament de Dénia. L'objectiu del premi ha sigut fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l'estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.
El premi atorgat per L'ETNO està valorat en 6.000 euros i suposa la publicació del text per l'Editorial Bullent, així com l’entrega d'una estàtua realitzada per l'artista valencià Artur Heras. Al llarg d'estos 20 anys s'han guardonat treballs que han tractat quasi tots els aspectes de la cultura tradicional valenciana. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu ‘Costumari Botànic’ (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l'imaginari valencià de llegendes i contes, jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, fenòmens socials concrets de les nostres terres com per exemple l'emigració o el treball femení, el paper de l'alimentació en la persecució dels moriscos i jueus per la Inquisició a València (2022) o aportacions de contes i dites a la rondallística valenciana (2023).
