L'estudi de la història de la festa de moros i cristians ens porta a observar la importància d'elements com el religiós, el militar o el polític en el seu origen i evolució. Tanmateix, és l'element lúdic, articulat al voltant de l'acció transgressora, el gust per l'espectacle i la pràctica de la sociabilitat, el que ha possibilitat la seua permanència al llarg dels segles així com la seua evolució cap al model definit com modern, aquell que des de mitjans del segle XIX, al voltant de l'acte de l'entrada i l'estructuració del col·lectiu fester en filaes i comparses, va anar configurant-se a Alcoi i bona part de les poblacions del seu entorn, com també la seua espectacular expansió més enllà d'este nucli originari a partir de les dècades de 1960 i 1970.
Este treball es presenta com a justificació i defensa de la diversió en la celebració en tant contrapunt necessari a la pròpia funció representativa de la festa. Com una crida a la Filà de Dionisi, per a que any rere any seguisca formant esquadra en la festa.