El llibre analitza els diferents usos de la fotografia en el període clàssic de l'Antropologia en el qual es va constituir l'autoritat etnogràfica. Usos que no sols refereixen al treball de camp dels etnògrafs, sinó també a la posterior circulació de les imatges fotogràfiques en publicacions, museus i arxius. Centrat en l'arrancada de la tradició africanista francesa (M. Griaule, M. Leiris…), l'autor no oblida en la seua anàlisi comparativa als pioners del mitjà acadèmic anglo-saxó (B. Malinowski, F. Boes, M. Pixeu i G. Bateson).
Es tracta d'un llibre d'història de l'Antropologia, de crítica de la mateixa en la seua edat d'or etnogràfica, alhora que una contribució a la història de la pràctica fotogràfica en un dels seus aspectes fonamentals: la posada en relació dels altres amb nosaltres. Aquest llibre versa doncs sobre com l'etnografia i la fotografia van contribuir a la nostra imatge del món.