El projecte Desapareguts representa l'obra més rellevant en la dilatada trajectòria fotoperiodística de Gervasio Sánchez. Les seues imatges sobre la desaparició forçosa constitueixen un valuós llegat perquè en el futur no puguem dubtar del passat. Es tracta d'un testimoni inquietant, pertorbador, feridor fins i tot, que ens revela el cruel buit de l'absència i que lluita per rescatar de l'oblit la memòria sepultada de persones desaparegudes en deu països d'Amèrica Llatina, Àsia i Europa. Aquest extens projecte, desenvolupat entre els anys 1998 i 2010, emergeix amb contundència per reivindicar memòria, veritat i justícia en una geografia martiritzada per abusos intolerables.
Per evocar la presència dels desapareguts, l'autor emprén un tortuós viatge cap al epicentre d'aquesta tragèdia. Un viatge que arrenca en sinistres centres de detenció on van romandre captives les víctimes de la repressió i el rastre no deixa de estremir en monuments commemoratius en què figuren llistes interminables d'homes, dones i nens desposseïts de futur; o en pertinences quotidianes que sobreviuen al pas del temps, gelosament custodiades pels seus familiars. La localització de les restes i la seva posterior exhumació suposen per als familiars la fi d'un duel extenuant prolongat innecessàriament durant anys i fins i tot dècades. Per a ells, cada fossa oberta és una ferida tancada; cada resta inhumat, un alleujament anhelat.
En aquesta lluita per salvaguardar la memòria dels absents, els retrats de familiars de desapareguts obtinguts per Gervasio Sánchez adquireixen un especial protagonisme. El coratge, la dignitat i la lluita incansable d'aquests homes i dones no presenten cap dubte que la societat sencera té un deute amb ells.
