Más va ser l'autor de falles històriques com les de la Plaça de Sant Jaume (1932 i 1941), Russafa-Ciril Amorós (1933), Plaça Lope de Vega (1935 i 1940), carrer Barques (1942), la Plaça del Mercat (des de 1943 a 1955) i per a Convent Jerusalem (1958), aquestes tres últimes agrupacions de la secció Especial.
Però, a més, la seua perícia a l'hora de dissenyar els grans conjunts fallers li va portar al món del cinema. El productor Samuel Bronston va fitxar a Regino Más en la dècada dels 60 per a fer els decorats de pel·lícules seues rodades a Espanya com La caiguda de l'Imperi Romà i 55 dies a Pequín.
Nascut a Benifaió en 1899 en el si d'una família de pintors de parets, Regino Más es va traslladar prompte a València al costat de la seua família i va començar a treballar amb tot just 10 anys ajudant a l'artista Enrique Guinot i pintant decorats per a les sarsueles del Teatre Apol·lo.
Amb 14 anys va realitzar la seua primera falla per a la plaça del Mercat de Russafa i en 1918 la comissió de Cervantes li va encarregar el seu monument. Tres anys després Regino Más va dur a terme el seu primer èxit amb la falla Els fematers de la plaça del Collado. Segons l'estudiós Gascón Pelegrí aquest monument va ser el primer de la història que va criticar a l'ajuntament.
La seua preocupació pels artistes fallers -en temps de la II República ja havia creat i presidit una associació- li va fer crear en l'època dura del franquisme el Gremi d'Artistes Fallers en 1943, precisament en eixir de la presó on va romandre mig any acusat de «auxili a la rebel·lió» per les seues sàtires falleres. Un president de la Fira de Mostres li va agredir per traure'l en una falla com a estraperlista l'any 1947.
Más es va introduir també en el món de les carrosses de la mà de Ramón Cabrelles i Tadeo Villalba i la seua perícia li va portar en 1955 a la República Dominicana a construir recintes firals i fins i tot a exportar carrosses als carnestoltes de Nova Orleans.
Más va morir en 1968 en caure d'una bastida mentre treballava.
