Exposició temporal que va encetar un cicle d'exposiciones dedicades a la cultura marroquina.
L’existència d'una realitat pluricultural a Catalunya, amb un nombre elevat d'immigrants rifenys, va despertar I‘interès del Museu Etnològic de Barcelona i del Grup d'lnvestigació de les Societats Nord-africanes de la Universitat de Barcelona. Així, es va plantejar organitzar una exposició al voltant de la societat arabomusulmana, concretament del col·lectiu marroquí. Amb aquesta activitat es canalitzava una preocupació tant de les instàncies culturals i polítiques, com de la societat en general. El nostre interès va ser, des del principi, mostrar una realitat cultural complexa, falsament simplificada i radicalitzada sota termes religiosos o de violència cap a les dones. Aquest objectiu s'acomplia amb I’elecció d'alguns fets socials quotidians representatius de la seva vida diària, que condensaven aspectes tan diversos com són els econòmics, els polítics, els socials o els culturals. Així, vam dividir I ‘exposició en sis apartats: el moussem, la razzio, família i dona, el casament, el mercat i el dinar. Les implicacions d'un d'aquests fets socials les des-envoluparé breument a continuació, incidint en la manera en que el vam recrear amb els objectes etnològics. El casament és la presentació social d'una unió familiar. Amb aquesta cerimònia es materialitzen les aliances de grup i fan cada cop més complexa una societat que fonamenta la seva solidaritat en el parentiu. El casament també representa la reproducció de la societat rifenya, la vinculació de dues unitats econòmiques, la legitimació de la parella, la presentació del matrimoni en societat, la festa familiar, etc. Així, de les múltiples qüestions que s'han de destacar, en vam escollir dues, el ritual matrimonial i el dot, les quals es van representar mitjançant peces com el vestit de la núvia i els seus accessoris, els objectes necessaris per tenir cura del seu físic, els tatuatges de la núvia, els instruments musicals, o les joies del dot. Certament, ens vam trobar amb múltiples dificultats quan vam haver de proporcionar als objectes una significació social que ens permetés, des de la seva vinculació amb d'altres, apropar-nos a una cultura diferent, explicant com és la seva vida quotidiana, però malgrat el resultat no creiem que ens haguem equivocat en el mètode. Ens falta investigar més en aquesta direcció, donat que I'avantatge més clar que ens proporciona la integració d'unsobjectes etnològics diversos, és el de mostrar la forma en que uns homes i unes dones construeixen i viuen en societat en un moment històric determinat.