El vessant menys estudiat de l'obra de Domènec Badia i Leblich és, sense cap mena de dubte, l'etnogràfic. Malgrat que en el moment de la publicació dels seus viatges, aquests van ser de gran utilitat per a uns països que tenien la seua mirada posada en el Nord d'Àfrica, Domènec Badia fou rellevat posteriorment, per altres viatgers portadors d'unes dades més actualitzades.
No obstant això, cal assenyalar que molts dels fets socials que Badia va narrar posseeixen una sorprenent actualitat. Encara que una de les primeres crítiques que es podrien fer a la seua tasca etnogràfica és que les descripcions són poc metòdiques -en tant que no hi ha cap fil conductor preestablit que done una certa unitat a les dades recollides-, s'ha de remarcar la seua màxima qualitat: l'intent d'explicar, amb una fidelitat farcida de detalls, les societats dels països musulmans que va recòrrer.
L'exposició Alí Bei, un pelegrí català per terres de l'Islam manifesta el desig de recuperar un Domènec Badia etnògraf, que ens apropa a les cultures musulmanes a partir dels seus escrits i de les col·leccions del Museu Etnològic, tot intentant relacionar dos temps i dues cultures: el passat i el present de l'Islam, i la imatge que Occident en construí.
