L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia, presenta una nova proposta que explora les fronteres físiques i simbòliques que estructuren les nostres societats amb el 'Catàleg de tanques' d'Escif, artista especialista en art urbà. La instal·lació podrà visitar-se fins al mes d'octubre en el museu de la Diputació de València.
'Catàleg de tanques', comissariada per l'antropòleg i professor d'Estètica de la Universitat de València, Hasan López, i pel mateix artista, convida a reflexionar sobre com la por es desplaça del pla físic al simbòlic, i de com l'art pot convertir-se en un lloc per a reconéixer, tensar i redefinir els límits de la nostra identitat. Així, la instal·lació d'Escif es presenta com un escenari on l'art és capaç de produir un espai de preguntes més que de respostes i l'escolta i la reflexió col·lectiva adquirixen un paper central.
El diputat de Cultura, Paco Teruel, ha posat en valor l'aposta de L'ETNO "per presentar-se com alguna cosa més que un contenidor d'objectes per a visitar". "Encara que tinga un discurs museogràfic important -continua Teruel- el museu sempre està pendent de l'evolució de la societat, i s'obri a ella convidant a reflexionar". El responsable de Cultura ha apuntat que la instal·lació "forma part d'un projecte més ampli d'investigació, divulgació i creació que, baix el mateix nom, i desenvolupat en l'últim any, ha realitzat diverses activitats com a taules de treball, trobades i sessions de diàleg".
La proposta 'Catàleg de tanques' invita al visitant pensar en les fronteres com a espais de conflicte, però també de trobada. Es planteja com un espai per a imaginar formes de convivència. En este sentit, el projecte, que transcendix el format expositiu tradicional, no s'entén com un producte final, sinó com un element més d'una cadena amb una anella de tancament amb forma de llibre/arxiu que veurà la llum el mes d'octubre on s'inclourà la documentació de les sessions, textos crítics i materials generats durant el projecte.
Activitats paral·leles
Durant els mesos de vigència de l'exposició es realitzaran activitats amb col·lectius, mediadores, artistes i associacions. Entre elles, en col·laboració amb ISCOD i amb el suport de la Generalitat Valenciana i Cooperació Valenciana, les visites 'València negra i musulmana: rutes de memòria' a càrrec de les gestores culturals Esther Ejome i Deborah Ekoka, els dies 30 d'abril, 16 de maig i 28 de maig; així com la presentació del llibre de Jesús Cosano Teresa Terry. La negra de El Puerto de Santa María, el dia 28 de maig; la xarrada 'Arxiu Negre i memòria històrica', a càrrec de Tania Safura; i el recital posterior del poeta César Brandon el 5 de juny. També, en el mateix marc, estan programades dos sessions del cicle 'Biblioteques humanes', un espai intercultural on els llibres són persones migrades que conten les seues històries de vida, en col·laboració amb València Acull. Les sessions estan previstes per als dies 30 de maig i 20 de juny.
Respecte a les taules de treball i activitats ja realitzades, destaca el llançament de la tercera temporada del pòdcast Els noms de la por de la biblioteca de L’ETNO, amb guió de les antropòlogues Almudena Francés i Sara Sierra i gravat per Edu Comelles.
La resta de les accions dutes a terme van consistir en sèries de taules de diàleg i una taula redona, en les quals van participar persones migrants, activistes i investigadores residents a la ciutat de València, generant un espai plural de reflexió. Les veus de la professora de la Universitat de València i activista del col·lectiu Resistencia Migrante, Salome Carvajal-Ruiz, la sociòloga afroespanyola i activista del col·lectiu UHURU, Gabriela Nuru, l'instructor esportiu nascut al Senegal, Babacar Sené, i el sociòleg afroestadounidense i professor del departament d'Estudis Negres de la Universitat de Portland, Ethan Johnson, van servir per a posar en comú diferents perspectives sobre l'experiència migratòria, la identitat i la construcció d'espais segurs.
En la segona activitat van participar la investigadora Tania Safura Adam, el professor del departament d'Antropologia Social de la Universitat Complutense de Madrid, Fernando Barbosa, i la doctora en Estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupament i cofundadora de Bretxa. Observatori de fronteres, Ainhoa Ruiz Benedicto.
