La por és un dels impulsos més antics de la humanitat. Com a mecanisme de supervivència de l'espècie, ens ha permés reconèixer el perill, fugir o enfrontar-lo. No obstant això, en les societats contemporànies —especialment en occident— moltes de les amenaces físiques que van marcar la nostra existència han sigut amansides amb sistemes de protecció, seguretat i benestar que atenuen el risc immediat: real, percebut o imaginat.
En este escenari, la por no desapareix: es transforma. Si el cos ja no està en perill constant, el que entra en tensió no és només la seguretat -representada per les reixes, tancaments i tanques domèstiques i frontereres- sinó també la identitat. Apareix llavors un temor menys visible però igualment poderós: la por a allò que qüestiona el que creiem ser. Nacionalitat, raça, ètnia, gènere, classe, pertinença; construccions que organitzen la nostra posició en el món i que, en confrontar-se amb “l'altre”, revelen el seu caràcter mal·leable o fràgil.
Esta instal·lació forma part d'un projecte més ampli on s'explora eixa frontera física i imaginària que ens separa a “nosaltres” dels “altres”, especialment de les poblacions procedents del sud global. Una mostra que convida a reflexionar sobre com la por es desplaça del pla físic al simbòlic, i de com l'art pot convertir-se en un lloc per a reconèixer, tensionar i redefinir els límits de la nostra identitat.
