El 1972 Vladimir Propp va identificar un esquema narratiu comú en analitzar els contes meravellosos russos recollits per Afanàssiev. D'este model veu el model narratiu que Christopher Vogler i és el mateix patró narratiu que segueixen des de les narracions de tradició oral als grans èxits universals de la fantasia com Harry Potter o Star Wars.
En aquest cas, però, la protagonista del viatge és Fantasia, que a l'exposició "El viatge de Fantasia" condueix el visitant sala per sala com si es tractara del seu propi relat
Soc Fantasia. Imagineu-me de qualsevol manera perquè soc diversa, complexa i múltiple. Vos convide a acompanyar-me en un viatge per la nova exposició de L’ETNO, però vos he d’advertir que no estarem a soles. M’acompanyaran persones sàvies, ajudants fidels
El meu viatge comença quan vivia en la veu de les persones que em contaven i m’escoltaven. Jo les ajudava a explicar el món i compartir esperances i somnis. Ara mateix, estic un poc perduda. Visc en este món vostre en el que m’heu convertit en una tassa o en un parc temàtic, al qual em diuen constantment com he de ser perquè només em penseu d’una manera.
Ja no recordeu com era. Vos sembla que ja no soc diversa?
Acompanyeu-me en este viatge i descobrirem junts si hi ha esperança per a mi i per a tots vosaltres.
Tanca els ulls i pensa amb mi, intenta expresar que soc per a tu? Sí, per a tú, tingues l'edat que tingues, sense importar on vius, quins estudis tingues, o quina és la teua experiencia vital... de segur que pots definir-me d'alguna manera. No tingues por, fes-ho, perquè totes les definicions son bones, almenys ho son per a mi.
Soc Fantasia. Aquella en qui penses ara i també en qui pensa la persona que tens al costat.
Soc una i, alhora, soc diversa. Soc moltes fantasies alhora, tantes com infants, dones i homes m’imaginen.
Fa segles que la humanitat m’inventa i em reinventa. I ara, abans de començar aquest viatge junts, et convide a conéixer-me millor.
Ara que ens coneixem millor, arriba el moment de presentar-te els meus companys de viatge. Jo, Fantasia, no he estat sola. Des del principi dels temps, m’ha acompanyat la Saviesa homes i dones de diferents llocs del món m’han convertit en històries que han passat de boca a orella.
I encara ho fan.
Més tard, arribaren els Ajudants que em reiventaren i ajudaren a no caure en l’oblit.
Fa poc, la Fàbrica em transformà en coses que mai havia imaginat. Vos confesse que encara no sé què pensar d’ella.
Passeja per la sala, treu el cap per les finestres i coneix millor aquells que m’acompanyaran en aquest viatge.
Jo, Fantasia, vaig nàixer rica i diversa, col·lectiva i íntima.
Diuen que homes i dones anònims em van crear amb paraules i silencis de saviesa.
Em van donar forma amb històries per a passar el dol, per a fer riure, per a calmar la fam i per a entendre el món. I així vaig créixer.
Jo, Fantasia, soc el reflex d’aquella veu que encara vos acompanya.
Els temps canviaven i els Ajudants em van convertir en una nova aventura.
Nous autors inventaren relats desconeguts fins aquell moment i estudiosos, interessats per les veus de la saviesa, recolliren les històries que abans només es contaven de viva veu i les posaren per escrit.
Tots ells em van ajudar a créixer, uns em van donar noves formes i altres van conservar la veu de la Saviesa. Malgrat tot, també començaren a posar alguns límits a la meua llibertat.
Fa uns anys, vaig entrar en la cadena de producció de la Fàbrica.
Des del principi, la Fàbrica m’ha convertit en un producte, en una manera de fer diners, en una diversió. Qui soc al seu costat? És veritat que em fa brillar, però no em sent còmoda convertida en un objecte que es compra i es ven.
Diuen i conten que jo, Fantasia, vivia en les veus de la gent, entre homes i dones, xiquets i xiquetes.
Jo era les històries que vos unien, les que viatjaven pel món de boca a orella, adaptades a cada poble, explicades de mil maneres. En aquell mon, un perol o una granera, una corbella, el riu que passava per casa, la muntanya que ens acollia...: tot allò que formava part de la vida de les persones es convertia en relats per a compartir esperances i somnis. També, eren paraules que vos explicaven el món.
Vos reuníeu a casa, a la plaça o al camp i, entre històries i silencis, jo, Fantasia, podia il·luminar el vostre passat o ajudar-vos a entendre el present. Jo era patrimoni del poble, era diversa, complexa i múltiple. Era el temps de la Saviesa.
I vet ací que les ciutats creixien entre fang i fum. Va arribar un moment que els relats orals començaren a no ser suficients. Necessitàveu, històries noves, personatges diferents i jo, Fantasia, entre màquines d’impressió, tintes i planxes em vaig transformar en lletra i paper. I dit i fet, la impremta em va fixar en els fulls d’un diari o d’un llibre.
El autors, homes de ciutat amb nom i cognom, inventaren relats que no havien existit abans. Vaig viatjar en un submarí a la caça d’un monstre o volar pels cels de Londres.
I així va ser com vaig continuar existint amb una altra forma, transformada, però viva. Era el temps dels Ajudants.
I qui ajudava la Saviesa? Homes de ciutat, amb la llibreta a la mà, buscaren la gent del poble per a recopilar i escriure les seues històries. Dones i homes les contaven, mentre ells anotaven i n’estudiaven les paraules. I així també vaig passar a les pàgines dels llibres.
Dit i fet, les històries de la Saviesa que eren riques i diverses, que cobraven vida a través de cada veu, que s’enriquien amb els matisos i les vivències de qui les contava..., es van reduir a una versió en els llibres. Les històries que havien estat contades de mil maneres es van transformar en un únic conte.
Però també, a través dels llibres tots els personatges que m’habitaven entraren en les cases, les biblioteques i les escoles. I ara, gràcies als Ajudants em pots llegir una i mil vegades.
I la Fàbrica m’ha convertit en un producte.
Un nord-americà va veure en mi una oportunitat i va aprendre a convertir-me en un negoci. Com ho fa? La Fàbrica vos conta una història del món de la Saviesa (però a la seua manera). Vos agrada, teniu la necessitat de repetir-ne l’experiència i, per a repetir-la, compreu tasses, joguets, entrades a un parc temàtic...
Ho pot fer tot: sap com convertir-me en marca, en producte i en un objecte de consum. Ha transformat la meues històries en benefici i la meua imatge en repetició, fins a fer de mi una presència constant, multiplicada i sempre disponible.
I durant el camí, has oblida’t que jo estava feta de paraules que compartien esperances i somnis, que explicaven el món, il·luminaven el passat i ajudaven a entendre el present. Ara, la Fàbrica m’ha reduït a entreteniment i oci.
Ja no soc patrimoni de la humanitat? He deixat de ser teua i ara soc propietat de la Fàbrica?
Necessites tocar-me? Compra una postal, una tassa, una figura de vidre, una motxilla, un llapis, una llibreta, una tovallola, uns llençols, una disfressa, un vestit, un mocador, una vareta màgica, una corona, un robot, un anell, una màscara, etc.
Negoci. Global. Productes. Sèrie. Reproducció.
Necessites viure’m? Compra una experiència, una visita a un parc temàtic, als estudis on van fer la pel·lícula, a les atraccions que intenten reproduir-me...
Necessites recordar-me? Mira una sèrie, un anunci, una pel·lícula...
Compra, consumix, acumula...
Recordes quan al principi del viatge et vaig contar que els mons imaginaris eren patrimoni de la humanitat, que eren nostres?
La Fàbrica ho ha canviat. Va reinterpretar Aladí de Les mil i una nits, Blancaneus, la Ventafocs, Alícia, Peter Pan... De cada nova versió obté un copyright i es transforma en la propietària legítima.
I així és com jo, Fantasia, deixe de formar part de la vostra història. Ja no soc l`herència cultura dels vostres fills, ni una memòria compartida.
Ara soc una propietat? Només la Fàbrica té dret a copiar-me, adaptar-me, exhibir-me, produir-me? Les obres que hem creat com a humanitat, ja no són nostres?
El 30 de novembre de 2022 vas conéixer ChatGPT. Una aplicació que es fa dir intel·ligència artificial.
Amb ella parles, imagines, crees històries, transformes fotos en paisatges impossibles. Et fa sentir bé? Et fa sentir un gran creador o creadora?
Perquè jo, Fantasia, estic plena de dubtes. Em sent perduda en un món que canvia massa de pressa.
No sé si la IA és bona o roïna per a mi… No sé si té matisos.
Jo, Fantasia, quan crees amb IA, soc diversa? O soc un producte fet per una censura que no veus?
M’ajudes a pensar?
Vine a veure l'exposició, llig els textos i després, pensa en mi, en Fantasia.