Lucía Sócam porta anys dedicant lletres a comptar vivències de persones que van ser perseguides o assassinades pel franquisme. Compta que hi ha cançons participades en les quals li han fet arribar textos, històries, poemes... on es parla de l'exili, de la Guerra Civil, la post guerra, el desemparament de moltes dones, xiquets robats... “Episodis esgarrifosos que van succeir en diferents punts d'Espanya” i que el pitjor d'això és que “van ser veritat”, puntualitza.
La seua forma de treball és entaular consciència entre la societat, ja que la música és una arma que, segons exposa, potser per ser més amena aconsegueix arribar a amplis sectors. A persones que potser no han llegit llibres de memòria històrica o que no acudisquen a debats... és un mètode per a transmetre aquestes històries per mitjà de melodies.
Per a la cantautora, el més greu de la història d'aquest país és que hui dia no s'han condemnat aquests actes, la qual cosa no permet que hi haja justícia. A més, el silenci que s'ha transmés de generació en generació creu que és fruit de la por i dels traumes patits per aquestes persones.
Sócam compte com a través de les associacions de memòria històrica del seu poble, Guillena, a Sevilla, va descobrir que el seu avi estava en la llista de les persones que havien sigut víctimes del franquisme. Assenyala que no sabia que havia estat en la presó i que a poc a poc va aconseguir que les seues ties majors “amb les finestres baixes i en veu molt baixeta” li comptaren alguna cosa sobre això, “però tampoc molt”, indica.
La professional de la música compta que la vida del seu avi no va ser gens fàcil: va fugir del seu poble, va fer defensa a Madrid com va poder i després ho van destinar a la Batalla de l'Ebre. Més tard, va ser detingut a Castelló i empresonat en un camp de concentració. A més, aquest no va ser l'únic membre de la seua família represaliat, també altres germans del seu avi van ser assassinats i una tia avia seua pel fet de “saber llegir”, assegura.
Per a la cantautora, el fet de prendre consciència del que li havia ocorregut als seus familiars i veïns del seu poble li va motivar a aportar el seu granet d'arena a través de les seues composicions. I és que a Guillena, l'any 1936 habitaven 3.000 persones i d'elles van desaparéixer 200. Per la qual cosa “és difícil la família que no té un familiar que ha sigut víctima del franquisme”, assegura.
