NIG 1472. Nom: Plafó ceràmic. Mides: 52 cm × 42,2 cm
DESCRIPCIÓ Es tracta d’un plafó ceràmic configurat per 6 taulellets (4 peces de 21 cm × 21 cm, 2 peces de 10 cm × 21 cm) de terrissa amb recobriment vidriat on es representa la passió de Crist. Fabricat de manera artesanal en la primera meitat del XIX, la peça probablement ha patit la modificació de les seues dimensions com a resultat de l’adaptació a un context domèstic nou, ja que es tracta d’un plafó ceràmic de carrer. La restauració d’esta peça es fa amb motiu de la seua exposició en la sala permanent «Horta i Marjal» del museu.
ESTAT INICIAL DE CONSERVACIÓ. En primer lloc, férem un estudi de l’estat de conservació per a poder determinar les causes de l’alteració i emetre així un diagnòstic previ que ens conduïra al plantejament d’una proposta d’intervenció adequada per a tot el conjunt. Escrostonats i exfoliacions en el vidriat, pèrdues i erosions en el suport junt amb brutícia generalitzada van ser algunes de les principals alteracions que presentaven els taulellets que conformen el plafó. Encara que els deterioraments més notables venien sobretot condicionats per una restauració anterior on es van emprar processos i tècniques poc respectuosos amb l’original. Fruit d’aquella desafortunada intervenció trobem estucats fets d’una manera molt tosca, i també repintades fetes amb pintura plàstica que invadien inclús l’original o que tintaven la mateixa engalba de fang.
INTERVENCIÓ La primera operació duta a terme va ser el desmuntatge de les sis peces del marc retirant el tàblex col•locat com suport posterior. Esta tasca va ser complicada i costosa perquè els taulellets estaven fortament encolats al tauler amb una cola blanca. Per a eliminar el cartonatge i l’adhesiu es va fer una neteja en sec emprant instrumental mecànic (bisturí, espàtules i raspalls). Després es van submergir els taulellets en aigua per a poder reblanir la pasta de cel•lulosa més adherida i facilitar-ne així l’eliminació completa. Els estucs antics es van retirar també de manera mecànica amb ajuda d’espàtules i escarpells. Per a retirar els depòsits terrosos més incrustats es van fer banys en aigua desmineralitzada de manera gradual controlant els nivells de PH. Després de la neteja dels taulellets es va fer un premuntatge del conjunt per a analitzar el tipus de faltes, la seua distribució i el seu abast. Els fragments despresos s’apegaren amb un adhesiu acrílic.
[ver-mas]
Es van reintegrar aquelles zones on faltava suport i allí on teníem prou informació. Per a això es va utilitzar una escaiola especial junt amb una dispersió acrílica que afavorira una millor adherència a l’original. L’estuc es va aplicar amb espàtules a nivell de superfície; per a reposar les parts perdudes més profundes va ser necessari aplicar diverses colades. A continuació es va procedir a la reintegració cromàtica amb colors a l’aigua i colors al vernís, seguint un criteri diferenciador per mitjà de la tècnica del puntillisme. Com a protecció final, es va aplicar una fina capa de vernís mat setinat. Finalment s’atengueren qüestions més de conservació, com ara idear un sistema expositiu que permetera exposar la peça sense la necessitat de col•locar-la en el marc. La col•locació de diversos imants pel revers dels taulellets ens va servir per a poder instal•lar el plafó sobre una planxa metàl•lica. Per a adherir els imants es va usar un adhesiu epoxi de doble component.
