La fadrinesa com a estat ambivalent entre el penediment per no haver tingut criatures i el benestar per la decisió de no haver-se casat. Dones obertament desinteressades pels hòmens, on les pors (al sexe, al matrimoni, al vassallatge) ensems a les culpes per no haver acomplit la norma, però també les decisions fermes o el lliur albir, junt a les condicions malaltisses, dibuixen un univers de fadrinesa com alternativa al casament ple de matisos
