L’ETNO proposa un recorregut visual per la història de la producció del safrà, mostrant les marques, famílies i trajectes que van fer possible la ruta de l'or roig des de la introducció de l'espècia en la península per part dels àrabs. L'exposició, titulada ‘L’or roig. La ruta del safrà’, pot visitar-se de manera gratuïta en el museu de la Diputació de València fins al 27 de setembre, de dimarts a diumenge de 10.00 a 20.00 hores.
Durant la presentació de la mostra, el diputat de Cultura, Paco Teruel, ha destacat “el valor etnològic del safrà, que presenta un cicle agrícola marcat pel calendari, la collita a l'alba i el saber fer transmés de generació en generació”. El responsable provincial ha posat en valor el treball minuciós per a produir una espècia clau en la gastronomia valenciana, amb l'ús de fins a 200.000 flors per a obtindre un sol quilo de safrà”.
Per part seua, el director de L’ETNO ha fet referència a la col·lecció de David Beltrá Torregrosa, “una de les més importants d'Espanya”. Per a Joan Seguí, “la mostra transmet el prestigi del safrà hispànic i el paper dels mercaders i magatzems del Vinalopó, on empreses centenàries de Novelda continuen liderant el comerç global de l'espècia”. La ruta del safrà proposada pel museu de la Diputació, comissariada pel propi col·leccionista i Verónica Quiles López, amb disseny de Fernando Ortuño, “és un relat que entrellaça la cultura material, la memòria del treball i una manera valenciana d'entendre el món”, ha conclòs Seguí.
Comerç, fragància i valor terapèutic
Més enllà del seu paper com a condiment, el safrà era valorat per la seua fragància, el seu poder tintori i les seues virtuts terapèutiques. A diferència del comerç d'espècies com el pebre o la canyella, provinents de regions llunyanes com l'Índia o Indonèsia que arribaven a Europa a través de la Ruta de la Seda, el safrà espanyol va realitzar durant els segles XIX i XX un trajecte invers, d'Occident a Orient. En este cas partint de localitats com Novelda, que es van convertir en el centre comercialitzador d'un producte cultivat en zones de Castella-la Manxa, per a exportar el safrà a l'Índia, la Xina, Filipines, el Japó o Amèrica.
A València també es va cultivar i comercialitzar l'or roig, com testifica l'existència d'una llotja del safrà a la ciutat, encara que l'activitat va decaure amb el pas dels anys. En l'actualitat, Novelda continua conservant empreses dedicades a comercialitzar esta espècia en més de mig món, com es mostra en l'exposició a través de documents i fotografies.
La mostra exhibix també diversos objectes relacionats amb el comerç del safrà, però sobretot una gran quantitat de caixes i contenidors necessaris per a portar el producte a diferents parts del món. Estes caixes van ser produïdes pels mercaders de Novelda, que van usar motius i decoracions adaptades als països de destinació per a una millor comercialització.
La llanda i la iconografia hindú
A través de la col·lecció de caixes de safrà de David Beltrá Torregrosa s'observa l'evolució de les llandes, les decoracions i els motius adaptats a les modes del seu temps. Resulta especialment significativa la iconografia hindú que posa de manifest l'enginy dels comercialitzadors. Alguns d'estos motius són espirituals i religiosos, ja que en països com l'Índia el safrà era usat en l'àmbit espiritual i en les cerimònies religioses.
L'exposició dedica un apartat a l'evolució dels dissenys dirigits a fer més atractius els productes i construir marques sòlides. Des dels fràgils i efímers embolcalls de paper d'una sola dosi fins als elegants estotjos litografiats. No són estos els únics aspectes tractats en una mostra que aborda temes com el paper de la dona en la producció del safrà, l'entramat industrial que partix de terres alacantines, amb epicentre a Novelda, i la llotja de safrà de València impulsada pel comerciant Dámaso Alcaraz.
En estes seccions es presenta el laboriós treball de les dones manxegues, amb denominació d'origen pròpia, el procés de recol·lecta, torrat i preparació per a la comercialització de l'espècia, i la visió de comerciants de Novelda com José Cantó i el seu nebot José Verdú, Manuel Alberola, Arturo Gómez Tejedor i els germans Juan i José Sellés.
