“[…] Un crit contra una terrible injustícia i un drama diari: com afecten els protagonistes les ferides físiques que es mantenen en els cossos talats per sempre” (Gervasio Sánchez)
En 1997 Gervasio Sánchez va publicar per primera vegada Vides Minades (Blume, 1997), un homenatge a totes les víctimes de les mines i a les persones que han lluitat en els últims anys en la campanya internacional per a la seua total prohibició, que tindrà dues ampliacions cinc i deu anys després respectivament, recollint fotos del futur que van tindre els protagonistes d'aquest primer llibre de mutilats de guerra.
En 2002 va publicar Vides minades. Cinc anys després, coincidint amb el cinqué aniversari de la signatura del tractat d'Ottawa contra les mines antipersones que es va complir el 3 de desembre de 2002. Va fotografiar l'evolució de la vida de quatre joves protagonistes del llibre Vides minades, cinc anys després d'haver patit l'impacte de les mines.
En 2007 publica Vides Minades, 10 anys després, on recull la història del que succeeix després de l'insuportable llegat d'una barbàrie: 12 víctimes de les mines antipersones i la seua realitat deu anys després de les seues mutilacions, vistes a través de les imatges, d'una gran sensibilitat moral, d'un dels pocs corresponsals de guerra internacionals que documenta el sofriment humà provocat per les guerres. A través dels ulls de l'autor veiem a xiquets que s'han convertit en adults; uns altres s'han casat, han tingut fills, han aprés un ofici. Algunes pàgines del llibre transmeten felicitat… altres tristesa; alguns dels seus protagonistes continuen lluitant amb els seus problemes físics; uns altres fins i tot semblen patir cicatrius més profundes que probablement mai s'esborraran.
Vides Minades, 25 anys (Blume, 2023) és un llibre de gran grandària, amb més de 300 pàgines, imprés en tritonos, amb quatre tríptics i un cuatríptic, i enquadernació en cartoné. Aquest nou lliurament de la sèrie recull les històries de xiquets i joves víctimes de mines antipersones en diferents països, mines que els van causar seqüeles físiques per a tota la vida. En aquests 25 anys ha continuat mantenint el contacte amb ells, veient com creixien, tenien les seues famílies i els obstacles al fet que han hagut de fer front a causa d'haver topat un dia amb una d'aquestes armes mortíferes.
"Xiquets que tenien 8, 11 o 13 anys i que ara tenen més de 40 anys. Vides minades vol mostrar al públic que una mina és per a tota la vida, que els desastres que causa una mina que costa 6 euros són per a tota la vida", comenta Gervasio.
Gervasio Sánchez (Córdoba, 1959) és un periodista, reporter de guerra i fotògraf. Ha cobert, com a reporter gràfic, la major part dels conflictes armats d'Amèrica Llatina i la Guerra del Golf des de 1984 fins a 1992, a partir del qual va passar a cobrir la Guerra de Bòsnia i la resta de conflictes derivats de la fragmentació de Iugoslàvia. També ha cobert diferents conflictes a Àfrica i Àsia. Dirigeix des del 2001 el Seminari de Fotografia i Periodisme d'Albarrasí (Terol), organitzat i finançat per la Fundació Santa María d'Albarrasí.
El seu treball destaca per captar el costat humà de la notícia i per la seua implicació amb els més febles, principalment dones i xiquets, que han sigut i són en gran manera els protagonistes de la majoria de les seues publicacions i documentals.
És Premi Nacional de Fotografia (2009) i autor d'una vintena de publicacions.