Estos vels que pots veure al pati ens acosten a les 2.238 persones represaliades a Paterna pel franquisme. Històries que van romandre en un espai liminar i que provenen d’una foscor forçada per la invisibilitat social durant dècades. Ara es creua el llindar a través de la memòria, una memòria individual i col·lectiva que ha de servir per reparar, per donar llum a esta foscor i arribar a la veritat.
Esta instal·lació tracta d’evocar aquell llindar. Els sacs de jute farcits amb terra del mateix cementeri de Paterna simbolitzen este moment de silenci forçat —soterrar per a l’oblit—, i amarren les teles per la part inferior, la més fosca, perquè romanguen quietes. No obstant això, ascendint per les teles es deixa arrere esta foscor cromàtica per mostrar els rostres, uns rostres que deixen veure en la transparència altres rostres. En esta part superior dels vels trobem la claredat del blanc, l’espai simbòlic de la veritat, amb la lletra manuscrita de les mateixes persones represaliades que van voler deixar testimoni vital a les generacions venidores.
