El Museu Valencià d’Etnologia i l'Associació Cuauhtémoc, Comunitat de Mexicans a València, han organitzat l'II cicle “Els pobles de Mèxic en el Dia de difunts”. Des del divendres 23 d'octubre fins al diumenge 1 de novembre el Museu Valencià d’Etnologia ha preparat una programació especial que recrea la celebració de la Nit i el Dia de Difunts a Mèxic.
Aquesta celebració adopta diferents manifestacions: construcció d'altars per a rememorar als difunts, construcció de "calaveritas" per als més xicotets (que poden presentar-se com a caramels, llaminadures o dolços), manifestacions musicals i danses. Una mostra de tot açò es podrà veure aquest cap de setmana en el Museu Valencià d’Etnologia. el programa consta de les següents activitats:
Des del divendres 23 d'octubre a l'1 de novembre mostra d'un altar dedidicat a la India Maria.
Diumenge 25 d'octubre:
12,45 h. Presentació de l'Altar dedicat a la India Maria
13,00 h. Explicació de l'Altar i conta contes "La tia Nora y la muerte" (narrado por Nora Rojas)
Diumenge 1 de novembre
12,30 h.Taller infantils de "catrinas-calaveritas" per a públic familiar.
19,00 h. Espectacle "Dia de Difunts", en el qual s'explica la història del dia dels difunts en Mèxic.
En moltes societats el fenomen de la mort dels sers estimats es manifesta d'una forma diferent. En el món anglosaxó, per exemple, familiars i afins prenen un *tentempié després d'un funeral. Aquest costum, antiquíssima, enfonsa les seues arrels en una de les creences més atàviques, constants i reincidents de la Humanitat: que la persona no desapareix amb la mort, sinó que inicia un trànsit cap a un altre lloc, siga aquest el Aaru o Campiña egípcia, l'Hades o els Camps Elíseos grecs, el Walhalla nòrdic, el Cel i l'Infern cristians o el Paradís dels creients musulmans. I que per a aqueix viatge iniciàtic feien falta queviures i provisions.
A l'altre costat de l'Atlántic, a Mèxic, s'instal·len altars domèstics en honor dels morts de la família o d'algun personatge important, amb plataformes consecutives en les quals es dipositen ofrenes florals i aliments. Curiosament, aquesta tradició mexicana té la seua similitud amb els "panellets', 'fogasses', ossos de sant, 'coques de carabassa', 'de panses i nous' o fruita seca que són degustats la Nit de Tots els Santos. Menjars propis de l'hivern que s'acosta... Perquè també ací —costum que s'ha perdut— es prenien refrigeris i col·lacions després de l'enterrament. I és en el moment del sopar quan les campanes toquen demanant oracions per a les ànimes dels difunts.
