En la primera meitat del segle XX, i durant molts anys, la publicació de tires o pàgines de còmic en els periòdics va ser un intent d’enganxar el públic lector i augmentar-ne les vendes. Al cap i a la fi, eren temps on no hi havia molts dels entreteniments actuals. La publicació de tires de premsa es feia, en general, en dos formats. El primer era la tira diària horitzontal en blanc i negre. El segon era la pàgina dominical, que apareixia en un suplement a color. Les dominicals solien anar a tota pàgina o quasi tota, i hi reservaven un espai per a una altra sèrie que servia per a completar-la. Amb els anys es varen modificar perquè pogueren publicar-se a tota plana, a mitja o a un terç, segons les necessitats dels diaris que les publicaven.
Esta exposició intenta fer presents alguns dels autors i personatges més famosos i importants del gènere, referents indiscutibles de generacions posteriors. En el còmic d’aventures tenim des del dibuix més realista i fotogràfic (Foster, Raymond), fins al més expressionista (Caniff, Robbins), sense oblidar estils tan personals com el de Gould. I en l’estil humorístic tenim Herriman, Bushmiller o Schulz, veus molt personals i que han enganxat generacions lectores.
"Segur que el visitant reconeixerà amb estima alguns dels personatges presents. Uns personatges i uns autors que continuen publicant-se i continuen, per tant , sent model pels futurs professionals del gènere i sobre tot continuen divertint i emocionant el públic lector per un motiu molt simple: són clàssics"— Jaume Vaquer
El visitant pot veure com en els primers temps es tendia a l'humor i al costumisme per a, a partir dels anys trenta, arribar un al·luvió de personatges d'aventura, amb un estil de dibuix més realista, de gèneres diversos: el selvàtic (Tarzan), la ciència-ficció (Flash Gordon), les gestes de guerra (Terry i els pirates, Johnny Hazard), els cavallers medievals (“Príncep Valent”), el western (Cisco Kid), policíac (Dick Tracy), superhomes (L'Home Emmascarat, Mandrake), etc.
A partir de finals dels anys quaranta, va començar una certa decadència ja que els distribuïdors obligaven al fet que les històries de continuïtat no duraren més de tres mesos, impedint les històries llargues que havien existit fins llavors i que podien durar més d'un any. Igualment, van obligar al fet que les pàgines dominicals es pogueren muntar en diversos formats segons les necessitats dels periòdics. Tot això va suposar una complicació molt gran per als autors que repercutia en la seua narrativa. Malgrat això, en eixos anys encara van sorgir noves i grans obres quasi totes dedicades a l'humor, la sàtira o el costumisme: des de la melodramàtica Juliet Jones a la personalíssima Pogo, passant per la posteriorment impressionantment popular Peanuts, la tira protagonitzada per Charlie Brown Carlitos i Snoopy.
