Al llarg de l'evolució cultural de la humanitat els instruments de tall es troben formant part de molts processos productius i destructius que afecten tant des de l'obtenció dels aliments com fins a l'exploració de l'espai. En aquests s'han utilitzat tècniques molt diverses al llarg del temps, sent aquelles que utilitzen l'acció de tallar indispensables en la major part dels casos. Fins a la introducció dels moderns mitjans mecànics, el tall s'ha realitzat de manera manual amb instruments de pedra, primer tallada i posteriorment polida, i més tard des de fa uns 5.000 anys, es van començar a emprar altres matèries primeres com els metalls. El seu ús en els instruments va facilitar en gran manera l'obtenció del tall fins que en els últims segles, la seua mecanització, ha suposat la minimització de l'energia necessària per a aquestes operacions, apareixent fins i tot alguns enginys que no necessiten tall per a tallar, cas de l'oxitall o del làser. No obstant això, el concepte de tallar o dividir no és aplicable exclusivament a les tecnologies o invents; en un altre nivell i des de les albors de la humanitat, el tall s'ha pogut relacionar amb altres esferes socials, mentals, religioses, polítiques o simbòliques. Des de les divisions de gènere i d'espai fins a la idea de frontera i del tabú. En aquesta exposició es proposa un passeig i una reflexió cultural sobre un tema que per obvi passa desapercebut però que en l'originalitat d'aquest enfocament es converteix en una matèria tremendament atractiva, tot això amb objectes representatius de les col·leccions del nostre museu i també de la història dels valencians.
