Joan Pellicer (1947-2007) va iniciar als anys vuitanta un vast projecte de recerca davant del risc de pèrdua dels sabers populars sobre la flora i la vegetació valencianes. El seu treball es va concentrar en documentar la utilització tradicional de les plantes al nostre país. Metge de formació, va exercir de botànic i d'etnoleg fins bastir una original obra centrada en les comarques centrals valencianes, la seua estimada Diània. Durant més de trenta-cinc anys va entrevistar centenars de persones i va realitzar incomptables eixides de camp “fent d'espia de les plantes”. La seua obra documenta amb rigor la cultura de les plantes; i, a més, la contextualitza gràcies al seu vast coneixement de la medicina popular, la literatura i els mites clàssics.
Ignorat pel món acadèmic a l'ús, va ser un formidable divulgador amb un estil i un lèxic molt personals. Entre les seues obres destaquen Costumari Botànic, amb la qual va guanyar la primera edició del Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (1999), Herbari breu de la Safor (1991), Flora pintoresca del País Valencià (1999) o les obres Meravelles de Diània: camins, paratges i Paisatges dels comarques centrals valencianes (1995 i 2007), i De la Mariola a la mar (1997), en les quals combina la crònica de viatges, la transcripció de converses amb els habitants, descripció de paisatges, etc., fins a conformar una autèntica geopoética del territori.
Destaca en Joan Pellicer l'íntima coherència entre la seua vida i el seu quefer científic. Un home marcat per certes ruptures i en constant introspecció a través de la comunió amb la natura. Fidel a la seua gent, la seua llengua i el seu territori; “jornaler de la cultura” que va viure de manera més que modesta; escriptor meticulós que no pot estar-se d'interrogar al món. La seua sobtada mort va aturar un original projecte de recerca. Ens queda una ingent obra etnobotànica que el Museu Valencià d'Etnologia tracta de presentar en aquesta exposició.
