Dins dels actes de commemoració de l'Any de Polònia a Espanya, el Museu de Prehistòria i dels Cultures de València La Beneficència va acollir l'exposició Llum d'Orient, que recorre quatre segles d'art religiós polonés a través de 60 icones històriques de la zona dels Carpats. També s'exhibeixen algunes peces contemporànies en un conjunt que destaca pel seu preciosisme.
L'exposició ofereix "un reflex fidel de l'esperit del poble polonés, que sempre ha respectat tota les creences i religions", va assenyalar en la presentació l'ambaixadora de Polònia a Espanya, Grazyna Bernatowicz, segons recull Europa Press.
Taules, llenços, tríptics, creus i altres objectes emprats en la litúrgia componen l'exposició, que ocuparà l'espai de l'antiga sala Parpalló fins al 19 de gener.
Les icones posen de manifest el "preciosisme" de l'art de l'Europa Oriental, així com el caràcter "multiètnic" i "multicultural" del patrimoni artístic de Polònia, va agregar l'ambaixadora.
Els fons de la mostra, de fet, donen testimoniatge de les diferents confessions que s'han desenvolupat en terra polonesa -ortodoxos, catòlics, jueus i protestants-, a més de diversos grups ètnics i que han deixat un petjada en el patrimoni artístic polonés.
Les icones que es van crear entre els segles XV i XVIII a la regió dels Carpats solen denominar-se carpatianos o lemkovianos (zona que abasta territoris dins de les fronteres d'Ucraïna i Polònia). Normalment eren realitzats pels pintors que vivien en l'ambient local. Al costat de les peces històriques s'exhibeix una sèrie d'obres de l'artista contemporani Jerzy Nowosielski cedides per la galeria Sloviana de Cracòvia, que representen escenes com L'últim sopar, el baptisme al Jordà i imatges del Crist pantocràtor.
Les denominades icones, pintures sobre taula, tenen el seu origen en els ídols, en els retrats funeraris i en els díptics imperials de l'antiguitat. Van sorgir "en el si de l'art copte i van triomfar popularment per damunt de les representacions faraòniques i fins i tot ptolemáicas-hel·lenístiques", explica en el xicotet catàleg de l'exposició la professora d'Història de l'Art María Teresa Serraclara. Per als antics cristià-orientals, la icona (paraula que procedeix etimològicament del grec eikón, que significa semblança) era sinònim de retrat de Crist, de la Verge o de qualsevol sant o personatge celestial. A través de l'art bizantí es va estendre per Europa, sent el seu major moment d'apogeu en el segle XV.
