Espanya i Portugal sortint de les seves dictadures, la reunificació de Berlín i tota Alemanya, el final del comunisme en l'antiga URSS.
Les fotografies de Guillermo de Rueda, des del mateix títol de la mostra, se separen radicalment del fotorreportatge, de la foto periodística, des d'un principi. Des de la intenció la que semblen haver estat fetes i, sobretot, des de la intenció amb què són mostrades ara.
Guillermo de Rueda prefereix a les persones com a objectes de la seva mirada, encara que apareguin també intencionats paisatges buits i urbans, estàtues gelades o segments i parts d'home, mans i peus, per exemple, com si es tractés de naturaleses mortes. Prefereix a les persones, als éssers humans, que moltes vegades estan captats amb tota la intensitat i nitidesa de l'instant, i altres difuminades en multitud.
