La moda, tradicionalment, ha sigut objecte de reticències, crítiques i menyspreus. La seua actual producció, desmesurada i sense sentit, no facilita un acostament a ella des de perspectives més amplificades. No obstant això, ja des de finals del segle XIX i principis del XX, nombrosos autors es van acostar a la moda, captivats per la seua alta codificació semiològica, per a tractar de dilucidar els seus recòndits paràmetres, el baluard del seu poder d'atracció i, al seu torn, la seua facultat per a repel·lir (el conegut factor anti-moda).
L'exposició L'experiència estètica i el disseny: estudis de sostenibilitat des de l'alta costura és una invitació a la reflexió: té l'element vestimentari capacitat per a transcendir els seus límits utilitaris i operar com a factor de canvi? La història universal i de la moda així ho afirmen. I és que no sols les tribus urbanes, sinó també les dones soldats transvestides del segle XVII, o els revolucionaris sans culottes francesos, són una clara mostra de com la indumentària pot aportar micro-revolucions socials.
El treball dels alumnes i alumnes del 4t curs de Grau Superior en Disseny de Moda de la EASD València, recollit en aquesta exposició, pretén ser una declaració de principis. Les seues creacions són el resultat d'un treball d'aula proposat des de l'assignatura Taller d'Estudi de Disseny de Moda, on es va incentivar a conceptualitzar i crear peces des de la pausa, la reflexió, la investigació i la tradició artesanal, vista aquesta des d'una perspectiva contemporània. La proposta advoca per enaltir a l'element vestimentari: tradicionalment considerat com un mer objecte de producció, aquest és també, i a més, un objecte de bellesa, de cultura i de tradició.
El treball de l'alumnat de la EASD València convida a reconsiderar la nostra manera de vestir, com a etapa ulterior d'un acte de confecció anterior. Antany, famílies senceres, sense gran poder adquisitiu, es vestien en els sastres de les seues comunitats. La peça a mesura es convertia així en el demiürg de l'excel·lència i el saber fer del alfayate. Les peces eren longeves, es cuidaven i es transmetien, amb recel, entre el llinatge familiar com a vertaders tresors.
La democratització de la moda, que va arrancar ja a la fi de la dècada dels 50, va ser necessària i revolucionària. Convertir els objectes de disseny en béns accessibles va permetre a la societat postmoderna redefinir els seus codis, expressar la seua individualitat i gaudir de la “baudeleriana” experiència estètica del disseny. No obstant això, la indústria tèxtil, com moltes altres, ha sobrepassat els límits sota l'etern anhel lucratiu. La seua ingent producció repercuteix enormement en el medi ambient, degrada les condicions laborals de milers de treballadors i regurgita productes caducs, moltes vegades mancades del sentit del disseny.
L'exposició L'experiència estètica i el disseny: estudis de sostenibilitat des de l'alta costura vol aportar el seu gra d'arena a enaltir la tradició de les artesanies des de perspectives contemporànies de la mà de les noves generacions de dissenyadors i dissenyadores que seran capaces d'assumir el seu paper d'agent social, per a revolucionar la indústria des de la mesura, el deteniment, la bellesa i la tradició renovada. Aspectes, tots ells, que formen part d'un conjunt de formes i sabers que poden resultar útils per al món actual, amb els quals L’ETNO s'identifica i aborda des de la divulgació científica i cultural.
Alumnes participants: Marc Bas, Laura Campos, Luis Mira, Alba Monzó, Sandra Navarro, Mireia Olmos, Irene Panach, Mª del Carmen Rodríguez, Carla Tarí, Clara Zamora.
