Ser dona és tindre multiplicitat d’experiències. És una combinació de circumstàncies, decisions, imposicions, conviccions, tries, resignacions, apostes... ser dona fadrina, també. Però amb una particularitat, i és que ser fadrina ha sigut una de les múltiples formes d’inexistència femenina.
En un moment històric, als anys 40-50, on la norma era casar-se i tindre fills, la pregunta seria: què passava amb aquelles dones que es desviaven d’eixa norma? Què passava amb aquelles dones que no exercien el guió esposa-mare? El què ens empeny amb aquesta investigació és la descoberta d’allò que l’antropòloga Teresa del Valle anomena “fissures incipients”, és a dir, aquells models que suposen un qüestionament al pes de la tradició. Les fadrines són una d’eixes fissures.
