Vetlada d'art sonor composta per dues peces en el Saló Alfons el Magnànim.
POLIETNOFONÍA INTRAMUROS Policoral Polietnofónica (coord.: Miguel Molina)
Es pretén potenciar la diversitat cultural a través de les veus, la seua capacitat de generar so en un espai arquitectònic singular, que permet embolicar, reflectir i penetrar els seus murs, tant en el seu sentit físic com a cultural. Si partim de l'Etnologia com la ciència social dels pobles com a portadors de cultura, l'Etnofonía seria la dels pobles com a portadors de cultura sonora; i hem creat el neologisme de "Polietnofonía", quan diverses cultures són portadores sonores. Arrepleguem també en el títol una al·lusió a la tradició musical de la Polifonia (múltiples veus melòdiques simultànies), manifestació musical del gòtic, que supera la monofonía romànica, i serveix de precedent a la Polifonia Policoral pròpia del Renaixement i del Barroc, en la qual diferents cors es distribueixen en l'espai de l'església, i les veus es contrasten o fusionen, creant un efecte envolupant d'estereofonia en el públic.
Ara en el segle XXI plantegem una "Policoralidad Polietnofónica", de diverses veus i cultures, perquè en un espai com l'antiga església d'estil neobizantí del Centre Cultural La Beneficència, puguen convergir diversos sons fonètics de diferents cultures, distribuint grups de veus en diferents espais arquitectònics que entren en diàleg amb el públic.
El cor està format pels alumnes de l'assignatura d'Art Sonor de la Facultat de Belles arts (prof. Miguel Molina Alarcón) i de la col·laboració d'estudiants de música. S'ha utilitzat el concepte de "Intramuros", pensant en la situació actual d'èxode d'immigrants i refugiats per Macedònia cap a Alemanya, que han de superar molts murs en les fronteres entre diversos països i cultures. També és un record al Barri de Carmen de València com a convergència de diverses cultures en el passat (musulmana, jueva i cristiana) i un homenatge al compositor valencià Juan Bautista Menges (1582-1643), introductor a València del gènere multicoral.
Dansa Butoh. ARQUITEXTURAS Persona
El gènere Butoh pot ser abordat des del teatre i la dansa. És en si, antropologia del cos en les seues dimensions biològica, psicològica i soci-cultural. Una cerca que naix a Japó a la fi dels ’50 com a reacció a la influència occidental i la conseqüent pèrdua de valors, l'escissió cos-ment i el predomini de la raó com a factor de coneixement i control. El ballarí Butoh cerca restablir el vincle de l'individu amb la naturalesa i amb el cosmos; alguna cosa que els nostres ancestres posseïen i que anem perdent amb el pas del temps. Música i moviment s'entrellacen ací en un tot orgànic on no mana la raó, on el temps arriba a parar-se i les atmosferes i textures musicals arriben a pintar un paisatge sonor en el qual es pot entrar i viure per un moment."
"Persona" és un projecte dirigit per Odisseu de Laertes. Paisatgisme sonor; arquitectura musical. Un punt de reflexió a través del sensorial, on l'atenció se centra en les textures, el moviment, profunditats, plànols sonors, transicions. On es parla de pintar, difuminar, texturizar, acolorir, línies primes, plànols rugosos. Música per a ficar-se dins, en un lloc en suspensió on tot és possible.
