Uruguay en guaraní. Presència indígena missionera és la primera exposició internacional itinerant d'arqueologia uruguaiana en la història d'aquest país. Fruit de la coproducció entre el MAPI, Museo de Arte Precolombino e Indígena de Uruguay i el Museu Valencià d'Etnologia, reflecteix el treball científic realitzat durant més de 20 anys per l'arqueòloga Carmen Curbelo i el seu equip, des del Programa de Rescat de la Identitat Indígena Missionera (PROPIM) de la Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació i el suport del Centre Universitari de Tacuarembó, de la Universitat de la República.

Aquesta exposició, comisariada per Luis Bergatta i realitzada amb el suport del Ministeri de Relacions Exteriors de la República Oriental de l'Uruguay, reafirma el compromís del MAPI de ser un pont per a la difusió de la producció acadèmica cap al conjunt de la comunitat, i en aquest context cerca promoure la revaloració i el coneixement dels grups originaris de l'Uruguai, un país que no compta amb grups indígenes que hagen mantingut ininterrompudament les seues pràctiques culturals, com sí ocorre en altres països d'Amèrica Llatina.

Uruguay en guaraní, des del títol que refereix a l'origen indígena del nom del país, es proposa reafirmar la pertinença de l'actual territori del país al sistema de Missions Jesuítiques que va desenvolupar la Companyia de Jesús i després altres ordres religioses en els segles XVII i XVIII, i del llegat cultural que arriba fins als nostres dies.

Aquesta mostra pretén apropar al públic visitant una sèrie d'imatges que descobreixen la ciutat de València, els seus paisatges i la seva gent, en el període de temps transcorregut entre finals del segle XIX fins als anys 60 del segle XX procedents de les col · leccions de Javier Aura i José Huguet.

Les fotografies, pertanyents a la Col · lecció Tívoli i l'Arxiu Huguet, ensenyen una retallada de la ciutat viscuda, amb els seus escenaris urbans i les persones que van transitar per ells, les diferents activitats econòmiques que van desplegar per poder viure, les variades formes en què les manifestacions festives es presenten per celebrar i honorar els seus sants patrons (Falles, Sant Vicent Ferrer), la Setmana Santa o el Corpus Christi, o els espectacles organitzats al voltant de la Fira de Juliol, els esdeveniments esportius que començaven a tenir un seguiment massiu o els actes commemoratius sobre les figures de Jaume I o Vicente Blasco Ibáñez.
 

Lloc: MUVAMEL Museo Valenciano de la Miel, Montroi

Durant les dècades dels anys 50 i 70 del segle passat molts valencians i valencianes anaren a treballar a Europa. Les eixides del poble podien ser temporals o permanents, no importa. L’exposició Arribes o te’n vas? Emigració valenciana a Europa 1950-1970 no parla de la història oficial d’aquest moviment migratori, sinó dels aspectes motivacionals i íntims de les persones que anaren fora a treballar mostrant així les experiències concretes que s’amaguen darrere de les fredes xifres estadístiques.

Aquesta no és una exposició sobre migracions de llarga durada en el temps (20-30-40 anys fora de casa); ni és una exposició sobre eixides a terres remotes (Amèrica, Austràlia) tampoc s’explicarà l’emigració només per les situacions estructurals desafavoridores (autorquia, misèria agrària, etc) ni al remat se centrarà en l’emigració organitzada pels estats: amb trens habilitats per al viatge, contractes de treball, revisions mèdiques i barracons comunals per als nous treballadors.

Aquesta és una exposició sobre moviments migratoris modestos: d’anada i tornada la majoria de les vegades, amb estades curtes, per temporades o anuals; sense massa papers ni incerteses. On les cadenes migratòries són habituals i els vincles de parentiu i de veïnatge han protegit els subjectes de les adversitats ocasionals. Una migració sovint sense papers i on el concepte prosperar s’erigeix com a motivació central. 

Mitjançant un continuum d’experiències hem construit un relat de la migració valenciana a Europa durant les dècades del 50-70. A partir del conjunt de trajectòries personals es mostra una aproximació a la biografia migratòria valenciana durant els anys esmentats. Començant per la verema a França i acabant amb les nòmines d’una empresa metal·lúrgica a Düsseldorf, l’exposició recorre, com si d’un cicle vital es tractara,  els diferents moments i experiències del procés migratori valencià a Europa.

Després d’una breu introducció al tradicional esport de la pilota valenciana i les seues distintes manifestacions, i a la tècnica de la construcció de pilotes i les seues tipologies, els xiquets elaboraran una pilota de pilota valenciana. Aquest taller està relacionat amb l’exposició itinerant «Faixa Roja, Faixa Blava. La pilota valenciana» produïda pel Museu Valencià d’Etnologia i el Museu de la Pilota de Genovés.

L'Associació d'Estudis del Cant Valencià i el Museu Valencià d’Etnologia organitzen de nou la tradicional “Cantà del Carme", una activitat amb la qual, a més de difondre el cant valencià, es recupera una vella tradició desapareguda fa més de 30 anys. 

El cant valencià és el cant expressiu de tradició oral-aural més representatiu dels valencians. Integrat pel cant d’estil, les albaes, cant de llaurança, de batre, etc. representa el cant tradicional des dels pobles més avallers del Maestrat fins al Camp d’Elx i suposa el patrimoni musical més important del poble valencià. La celebració de la “Cantà del Carme”, amb la participació de la comunitat tradicional que s'ha encarregat de la seua transmisió en el sentit estètic i significació social, implica la recuperació dels valors antropològics, històrics, socials, existencials i artístics del fet musical tradicional valencià. 

El Museu Valencià d'Etnologia recolza aquesta iniciativa de l'Associació d'Estudis del Cant Valencià què compta amb una llarga trajectòria en el foment i la divulgació del cant valencià, des de la reflexió de l’etnomusicologia aplicada mitjançant activitats que afavoreixen el coneixement especialitzat, la pràctica educativa i la divulgació general del cant valencià amb la finalitat de desenvolupar els principis establits per la UNESCO per a la salvaguarda del patrimoni immaterial de tradició oral-aural.

Enguany ens acompanyaran:

El Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València i l'Associació Valenciana d'Antropologia (AVA) celebren l'acte de lliurament del V Premi de recerca Joan Francesc Mira que té l'objectiu de contribuir a la investigació, l'estudi i la difusió de l'antropologia sociocultural a la Comunitat Valenciana. També te com a objectiu promocionar els joves investigadors i estudiants de l'àmbit antropològic. Els treballs poden tractar de qualsevol tema sempre que es realitze des d'una perspectiva antropològica. El premi està dotat amb 1.000 euros i la publicació de l'obra en l'editorial Neopàtria.

Enguany, el Jurat presidit per Dr. Albert Moncusí, Vicedegà de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València i integrat per Dra. Maria Albert i Dr. Miquel A. Ruiz, del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, ha resolt concedir el V Premi d'Investigació J.F. Mira al treball “El paisaje como categoría analítica: Cultura y Naturaleza en el Parque Natural de las Hoces del Cabriel” de l'autora Ángela Calero Valverde.

• Lloc: sala Secà i Muntanya del Museu Valencià d'Etnologia
• C/Corona, 36. València
• Hora: 20 hores

Presentació del llibre:

http://bit.ly/1Swgkow

Presentació del Carnestoltes, enguany inspirat en el Carnestoltes de Oruro (Bolívia), amb el qual el Museu, en col·laboració amb l'Associació Jarit i Sariri, vol celebrar els Carnestoltes d'altres mons. Actuació de dos grups de danses: Els Tobas i Els Macheteros.

La dansa dels Tobas, de gran singularitat, és tota una manifestació d'energia en la qual els grans salts que executen els danzarins impressionen notablement. La seua vestimenta típica inclou un adorn de plomes i joies en el cap, una faldilla feta en teles de colors i decorada amb comptes i serrells, una llança o destral, un braçalet i turmeyera de plomes i un curiós complement realitzat amb peülles de vaca.

La dansa dels Macheteros és de caire guerrer i el seu desenvolupament, tal com la coneixem actualment, es remunta a l'època de la Colònia durant les Missions Jesuïtes, representant la resurrecció de Jesucrist i la seua ascensió als cels des d'una interpretació nativa. Els rostres solemnes dels ballarins, tots homes de diferents edats, es mouen al ritme del tamborcillo característic en la música d'arrels colonials. La seua vestimenta inclou un gran tocat de plomes de paraves, una bella armadura que s'estén sobre l'esquena amb un cuir de pell de tigre amb cintes de colors, i un matxet de fusta.

Presentació carnestoltes del món. Carnestoltes de Oruro (Bolívia)

Data: 6 de febrer de 2016

Hora: 12:30h.

Lloc: Pati VI. Centre Cultural La Beneficència