El territori valencià s’ha nodrit, des dels últims anys, d’un bon nombre de museus i centres de divulgació del patrimoni de la nostra cultura popular i tradicional. Són museus o centres d’interpretació nascuts de l’impuls de molts ajuntaments que han apostat per dotar-se d’estructures estables per a protegir i difondre este valuós patrimoni entre la ciutadania.

La Diputació de València, a través de L’ETNO, va posar en marxa el 2020 l’Etnoxarxa, una estructura de col·laboració dirigida a potenciar la labor d’estos museus locals, en la que s’emmarca la II Fira Etnopobles, Fira de Museus Etnològics Locals, projecte que s’ha organitzat per a donar a conéixer l’oferta d’estos centres culturals entre el públic general, especialment el de la ciutat de València, i promoure l’accés de nous visitants a estos museus.

PARTICIPEN

• Museu Internacional de Titelles, Albaida
• Museu del Palmito-MUPA, Aldaia
• Museu Valencià de la Festa, Algemesí
• Museu de l'horta, Almàssera
• Museo Etnológico, Alpuente
• EtnoMUMA, Alzira
• Ecomuseo, Aras de los Olmos
• Museu Valencià del Paper, Banyeres de Mariola
• Ecomuseo, Bicorp
• Centro de Interpretación del Torico, Chiva
• Museu de la Pilota, el Genovés
• Museu Històric-Etnològic, la Font de la Figuera
• Museu de la Casa del Pou, la Llosa de Ranes
• Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana, Ontinyent
• Museu de la Rajoleria, Paiporta
• Museu de Cassoleria Àngel Domínguez, Potries
• Museu de l’Aigua Molí Nou, Quartell
• Museo Municipal, Requena 
• Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March, Torrent
• Museo Municipal, Utiel
• Museu de la Pedra en Sec, Vilafranca
• Colección Museográfica de Yátova. 

Esta exposició la trobareu en diàleg amb la sala CIUTAT: LOCAL I GLOBAL on la part final està dedicada als murs de la ciutat. Alguns són físics, tanquen i separen espais i propietats alhora que serveixen com a espai de comunicació política, comercial i d'expressió artística. Altres són més alts, simbòlics i més invisibles: amaguen desigualtat social, pobresa, marginalitat i soledat.

Jaime Belda ens presenta un mapa de memòries i records urbans de la ciutat de València travessats per la seua visió fotogràfica contemporània. Rafa estava davant quan assassinaren Manuel Broseta a l’avinguda Blasco Ibáñez. A Manoli se li va precipitar una persona al costat des de dalt de l’Hotel Mandarín. . Lilian va aprendre a regar a manta a l’horta de Benimaclet. Paca va ser testimoni de la caiguda des d’un camió del cudol que ara descansa al carrer Peset Aleixandre. Totes i tots tenim records importants lligats a espais públics de la ciutat. Alguns formen part del nostre imaginari popular, altres configuren la nostra història, alguns ens defineixen a nivell territorial i, per descomptat, la major part narren la pròpia experiència.

El treball anomenat Genius Loci recupera alguns d’estos records mitjançant la veu directa dels seus protagonistes. El títol de l’obra fa referència a “l’esperit del lloc” dels antics romans, al cúmul d’eixes vivències que conformen el que som. 

Al voltant de 300 persones han col·laborat en la configuració d’este mapa de la memòria de la ciutat de València. Un mapa en què se superposen història, etnografia i vida quotidiana sense jerarquies. La fotografia de Belda, una visió del punt exacte de cada record rebut, serveix com a suport i homenatge a cadascuna de les veus que componen este arxiu en construcció que s’enriqueix amb cada nou testimoni.

El que presentem a la sala és a soles una xicoteta part seleccionada a partir del treball complet de Jaume Belda que podeu gaudir en el seu lloc web interactiu.

 

En una biblioteca humana els llibres són les persones que transmeten històries de vida i relats diversos que mai es repeteixen. A la Biblioteca de L’ETNO canviem els llibres de paper pels llibres humans que parlen en primera persona. En una biblioteca humana vens per a escoltar, per a sentir i per a aprendre en un espai solidari i intercultural perquè els llibres seran persones migrades de diferents països que estan disposades a compartir les seues vivències amb qui vulga escoltar-les. Tots els llibres humans formen part del col·lectiu València Acull. 

Des de la Biblioteca de L’ETNO busquem persones lectores interessades en escoltar i viure aquesta experiència. L’edat recomanada és per a majors de 12 anys perquè els llibres no són de ficció sinó que contenen històries ben reals i com tots i totes sabem la realitat supera sempre la ficció. Ara bé, si teniu a casa joves de més de 12 no dubteu en dur-los perquè és un experiència enriquidora per activar i obrir el cor i la ment. 
 
Els llibres canviaran en cada sessió, per la qual cosa podeu assistir a les dues sense repetir lectures. I una recomanació: planifica’t bé el dissabte i vine sense pressa, sense pensar en anar a comprar abans de dinar, sense pensar més que en gaudir d’una bona lectura. 

Descobrint murs, és el resultat del projecte artístic-terapèutic Re-Creant identitat, concebut i realitzat per Albert Fernández i Mónica Cases en col·laboració amb L’*ETNO i l'Hospital de Salut Mental de la Diputació de València. Dirigit a persones diagnosticades en salut mental, els treballs exposats provenen de diverses sessions amb una estructura afí: la visita a l'exposició permanent, on s'extrauen i analitzen conceptes de caràcter genèric que ens definixen i identifiquen com a col·lectiu, i la creació de debats i experiències que afavorixen la reflexió i el coneixement de la identitat individual.

La labor d'aproximació al concepte d'identitat —subjecte d'estudi fonamental de l'antropologia— i al descobriment dels factors i murs que han intervingut en els processos de construcció individual i col·lectiva, ha propiciat el coneixement del «jo» i de la pròpia identitat real per cadascun dels participants. 

Com a paradigma de l'acostament entre cultura i salut mental, L’ETNO, en diàleg amb l'espai que va possibilitar la seua concepció, presenta Descobrint murs amb el propòsit últim d'evidenciar la capacitat d'expressar i de representar, a través de l'art, el compromís del museu amb la inclusivitat i la col·laboració entre dos camps (patrimoni i salut) en benefici del benestar de tot col·lectiu i de la societat en el seu conjunt.

On sorgix Descobrint murs?

Des de la perspectiva institucional, L’ETNO pretén, i ha pretés des d'anys arrere, aproximar l'àmbit del patrimoni i el de la salut a través de la construcció d'espais de col·laboració i projectes que afavorisquen el benestar social. 

L'interés del museu per la implementació d'accions i projectes socials és justificable des d'una doble òptica: la de la seua tipologia, perquè el complex procés de creació i canvi de la identitat cultural és subjecte d'estudi fonamental de l'antropologia, i la de museu social de caràcter públic que transgredix les seues barreres físiques o murs i es preocupa i fa per resoldre, les necessitats del seu entorn. 

En este context, i a través del projecte Re-Creant identitat, sorgix la present intervenció. Descobrint murs és tan sols una mostra física dels múltiples tallers efectuats durant l'activitat; una mirada al procés creatiu amb el qual, Albert Fernández i Mónica Cases, en la seua visita a l'exposició No és fàcil es valencià/na, han treballat la construcció de la identitat de persones diagnosticades en salut mental. 

El projecte, fonamentat en una metodologia reflexiva, dialògica, artística i creativa, ha abordat: la naturalesa de les emocions i la seua gestió, el procés de socialització dins del grup, la construcció del «jo» i, màximament, la identitat o fites personals que determinen qui i perquè som o actuem d'una forma determinada.

DES DEL MEDITERRANI

El festival Etnomusic torna com cada any a la cita amb el públic de la ciutat de València, en una edició plena d’il·lusió i coratge després de la riuada que va patir el nostre territori al mes d’octubre passat de 2024. Per això, des de L’ETNO oferim una proposta carregada de formacions d’origen valencià que amb una vocació internacional ens presenten treballs que abasten el nostre marc geogràfic més pròxim i el que configura el Mediterrani, este mar, a vegades origen de tempestes massives, però sempre pont robust entre cultures i pobles.

Cabra, formació valenciana formada per músics d’origen divers d’Espanya, ens oferirà un recorregut per la península Ibèrica en un periple sonor en el qual es mesclen la tradició i l’aportació personal de cada intèrpret.

Andrés Belmonte ens proposarà una fusió entre la música àrab i la música tradicional valenciana amb un instrument central, el ney, una flauta procedent de l’Orient Mitjà d’origen mil·lenari. Per la seua part, Noelia Llorens, Titana, una de les veus més consolidades, impactants i empoderades de la nostra música tradicional, abordarà un viatge pel nostre present musical arrelat al passat.

El trio format pel duo català ZA! i el cantaor Perrate oferiran un concert trencador en el qual el flamenc inclou les percussions i la música electrònica en un joc «minuciosament» improvisat.

L’Etnomusic inclourà un concert del cicle «Música en construcció» de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València. Enguany tindrem ocasió de gaudir del grup valencià Saüc Ensemble, formació d’origen clàssic que interpretarà músiques creades al Mediterrani durant el Renaixement. Així mateix, el festival inclourà un concert per a famílies en col·laboració amb el SARC (Àrea de Cultura de la Diputació de València) a càrrec del grup gallec de percussió Odaiko.

PROGRAMACIÓ A L'ETNO

• Cabra - Vol 1.  8 de maig. 20.15 h. 
• SAÜC ENSEMBLE - Mármara.  10 de maig. 18.30 h. 
• ZA! Perrate - Jolifanto.  15  maig. 20.15 h
• Andres Belmonte - Gharbí. 22 de maig. 20.15 h. 
• ODAIKO PERCUSSION GROUP - Vaya ritmo. 25 de maig. 11.30 h. IMPORTANT: Us informem que degut a causes no previstes, el grup ODAIKO no podrà realitzar l’actuació prevista en el Festival ETNOMUSIC. En el seu lloc actuarà el grup valencià Trencaclosques-Rodamons Teatre
• Titana. 29 de maig. 2015. h.

ETNOMUSIC ALS POBLES

• Eixa. 25 de juny. 20.30 h. Benetússer. Plaça del molí. 
• Titana. 4 d'octubre. 20.00 h. Massanasa. Plaça Ajuntament.  

«Fadrines» és una exposició sobre dones que no es casaren, quan el que tocava era fer-ho. O el que és el mateix, dones que soscavaren la norma heteropatriarcal de casar-se i tindre fills. Com foren les seues vides tenint en compte l’entorn social que les mirava de reüll, que les estereotipava, que les menystenia? Com es construïren des d’eixe marge que era la fadrinesa, des d’eixa perifèria que crida poc l’atenció?... Lluny de lectures desdenyoses o de llàstima «Fadrines» mostra la diversitat de trajectòries de vida de dones fadrines front al monòlit del model hegemònic. Feministes intuïtives dels anys 40 i 50, el viatge identitari des de l’estereotip a la plenitud és l’essència d’esta exposició.

Fadrines explora resistències. Resistències a una norma: casar-se i tindre fills; resistències a uns estereotips, aplicats per a fer callar a aquelles dones que han actuat al marge, fora de la línia, fora del marc establert. Fadrines mostra trajectòries de fadrinesa, variacions d’altres maneres de ser i de viure, lluny dels patrons dominants.

La pluralitat de formes que pot agafar una vida, malgrat els estrets paràmetres de l’imaginari social, venen a conjugar-se en esta exposició. Fadrines és una lloança a aquelles feministes intuïtives, que digueren no a un matrimoni basat en la desigualtat legitimada. Però també és un reconeixement a aquelles altres per a les quals la fadrinesa no fou una opció, sinó una imposició contra els seus desitjos.

Fadrines és un desafiament a les formes d’inexistència femenina. Vos convidem a un recorregut pel qual hem transitat, acompanyant les dones entrevistades, des de l’estereotip a la plenitud.

Visita teatralitzada a «La Ciutat: local i global» –primer àmbit de l'exposició permanent de L’ETNO–, que té per objectiu conscienciar sobre la importància de la supervivència del comerç local. 

El tracte personalitzat i humà, la proximitat amb la clientela, el diàleg o l'assessorament són característiques d'un fet social en risc de desaparéixer. 

Dos viatgeres del temps (una de 1925 i una altra recentment arribada de 2125), a través d'un recorregut per les curiositats del passat i per les sospites d'un predictible futur, ens ajudaran a posar en valor el paper del comerç tradicional i a comprendre la rellevància i la transcendència de les accions presents.

L'humor és la capacitat humana per a percebre aspectes ridículs o absurds de la realitat i destacar-los davant els altres de manera enginyosa. És transgressor i subversiu per naturalesa i sempre es mou en l'informal i en el crític. Per tant, l'humor és plausible i divertit per als qui estan en contra de les veritats oficials, i el seu caràcter heterodox el converteix en un excel·lent aliat dels contes populars.

En aquesta edició del Caliu de les Paraules hem volgut obrir una finestra al clown i aprofundir en l'essència de l'humor, en el seu paper com a ingredient bàsic de molts relats i la seua funció com alguna cosa que transgredeix el pertinent, el decent o el lògic. En la mesura que una pallassa o un narrador oral de contes populars expressa el que no és correcte expressar, el joc va més enllà dels límits establits i tots dos es converteixen en defensors socials d'un públic àvid d'experimentar la irreverència, encara que siga “per poders”, delegant el risc en uns éssers humans que, parapetats després del seu nas roig –o no- i usant la comicitat, furguen en les nostres ànimes i els nostres costums socials per a evidenciar les nostres flaqueses i absurditats.

Per què aquesta irreverència, aquest atreviment i aquesta descaradura? Per què només quan s'ix de l'ordre succeeixen les aventures i a qui no li sedueix l'aventura d'inventar un altre món, que sostinga el que portem a coll dia rere dia? És a dir, un altre món que ens permeta continuar en aquest. 

L´ETNO convida a acostar-se a la calor de les fogueres, al fet que visquem l'aventura de l'oralitat irreverent, que no és una altra que la intel·ligència crítica enfront del poder, la intel·ligència alliberadora enfront dels límits de la condició humana, i la intel·ligència divertida enfront de l'enigma de l'existència.

PROGRAMA:

19.30 h. «Clowncuento-cuentoclown»
Xarrada-col·loqui 

21.00 h. Sopar de pa i porta
Sopar en tres fogueres amb endevinalles i brindis.
Les persones participants hauran de portar el sopar i l’organització proporcionarà la picadeta i la beguda.

22.00 h. «Palabrasas»
Contades simultànies en tres fogueres.

23.30 h. Acomiadament
Celebració conjunta amb balls i cants.

Contistes:
Maricuela, Carlos Alba y Maria Colomer

Idea, projecte i coordinació:
Vicente Cortés - Vividor del conte.

En una biblioteca humana els llibres són les persones que transmeten històries de vida i relats diversos que mai es repeteixen. A la Biblioteca de L’ETNO canviem els llibres de paper pels llibres humans que parlen en primera persona. En una biblioteca humana vens per a escoltar, per a sentir i per a aprendre en un espai solidari i intercultural perquè els llibres seran persones migrades de diferents països que estan disposades a compartir les seues vivències amb qui vulga escoltar-les. Tots els llibres humans formen part del col·lectiu València Acull. 

Des de la Biblioteca de L’ETNO busquem persones lectores interessades en escoltar i viure aquesta experiència. L’edat recomanada és per a majors de 12 anys perquè els llibres no són de ficció sinó que contenen històries ben reals i com tots i totes sabem la realitat supera sempre la ficció. Ara bé, si teniu a casa joves de més de 12 no dubteu en dur-los perquè és un experiència enriquidora per activar i obrir el cor i la ment. 
 
Els llibres canviaran en cada sessió, per la qual cosa podeu assistir a les dues sense repetir lectures. I una recomanació: planifica’t bé el dissabte i vine sense pressa, sense pensar en anar a comprar abans de dinar, sense pensar més que en gaudir d’una bona lectura.