27 març - 10 abr. 2016
Tallers didàctics

Taller de matraques

En la tradició catòlica, durant la Pasqua, les campanes deixen de sonar entre el dijous sant i el diumenge de resurrecció. La matraca, amb el seu so tosc, sorgeix com un instrument amb el qual, en absència de campanes, es puga donar avís a la població dels oficis sagrats. Al taller aprendrem el funcionament de la matraca i en construirem una amb diversos materials.

Dates: 27 de març i 3 i 10 abril.
 
Organització dels tallers
 

• Tallers destinats a públic familiar. Edat mínima: xiquets/es de 4 anys (acompanyats d’un adult).
• Diumenges. Horaris: 12.30-13.45 h.
• Concertació: Les entrades es repartiran en el punt d’informació a partir de les 10.30 h.
• La persona encarregada dels tallers arreplegarà els participants en el punt d’informació a les 12,30 h.
• Places limitades: 25-30.
• Idioma: valencià i castellà.

28 oct. 2015 - 19:00
Inauguració exposició

Inauguració La Gran Guerra, L'Arxiu de Tànger

Exposició sobre la I Guerra Mundial
Inauguració exposició la Gran Guerra. L'arxiu de Tànger.
Imatges de la col•lecció bèl•lica de la Casa de la Imatge a Logronyo dedicades a la I Guerra Mundial. L'arxiu de la Primera Guerra Mundial narra el periple d'un oficial pel front deixant constància dels paisatges de la guerra, dels dirigents i els dirigits
 
Dimecres 28 d'octubre de 2015
Sala 10. 20 hores. 
22 oct. - 31 oct. 2015
Jornades

Actes dia dels difunts

Mèxic

El Museu Valencià d'Etnologia i l'Associació Cuauhtémoc de Mèxic organitzen activitats al voltant del dia dels difunts

El Museu Valencià d’Etnologia i l'Associació Cuauhtémoc, Comunitat de Mexicans a València, han organitzat l'II cicle “Els pobles de Mèxic en el Dia de difunts”. Des del divendres 23 d'octubre fins al diumenge 1 de novembre el Museu Valencià d’Etnologia ha preparat una programació especial que recrea la celebració de la Nit i el Dia de Difunts a Mèxic. 
 
Aquesta celebració adopta diferents manifestacions: construcció d'altars per a rememorar als difunts, construcció de "calaveritas" per als més xicotets (que poden presentar-se com a caramels, llaminadures o dolços), manifestacions musicals i danses. Una mostra de tot açò es podrà veure aquest cap de setmana en el Museu Valencià d’Etnologia. el programa consta de les següents activitats:
 
Des del divendres 23 d'octubre a l'1 de novembre mostra d'un altar dedidicat a la India Maria. 
Diumenge 25 d'octubre:
12,45 h. Presentació de l'Altar dedicat a la India Maria
13,00 h. Explicació de l'Altar i conta contes "La tia Nora y la muerte" (narrado por Nora Rojas)
 
Diumenge 1 de novembre
12,30 h.Taller infantils de "catrinas-calaveritas" per a públic familiar.
19,00 h. Espectacle "Dia de Difunts", en el qual s'explica la història del dia dels difunts en Mèxic. 
 
En moltes societats el fenomen de la mort dels sers estimats es manifesta d'una forma diferent. En el món anglosaxó, per exemple, familiars i afins prenen un *tentempié després d'un funeral. Aquest costum, antiquíssima, enfonsa les seues arrels en una de les creences més atàviques, constants i reincidents de la Humanitat: que la persona no desapareix amb la mort, sinó que inicia un trànsit cap a un altre lloc, siga aquest el Aaru o Campiña egípcia, l'Hades o els Camps Elíseos grecs, el Walhalla nòrdic, el Cel i l'Infern cristians o el Paradís dels creients musulmans. I que per a aqueix viatge iniciàtic feien falta queviures i provisions.
 
A l'altre costat de l'Atlántic, a Mèxic, s'instal·len altars domèstics en honor dels morts de la família o d'algun personatge important, amb plataformes consecutives en les quals es dipositen ofrenes florals i aliments. Curiosament, aquesta tradició mexicana té la seua similitud amb els "panellets', 'fogasses', ossos de sant, 'coques de carabassa', 'de panses i nous' o fruita seca que són degustats la Nit de Tots els Santos. Menjars propis de l'hivern que s'acosta... Perquè també ací —costum que s'ha perdut— es prenien refrigeris i col·lacions després de l'enterrament. I és en el moment del sopar quan les campanes toquen demanant oracions per a les ànimes dels difunts.

 

28 oct. 2015 - 17:30 - 18:30
Concierto

Festival Intramurs.

Vetlada d'Art sonor.

Vetlada d'art sonor composta per dues peces en el Saló Alfons el Magnànim.

Vetlada d'art sonor composta per dues peces en el Saló Alfons el Magnànim.
 
 
POLIETNOFONÍA INTRAMUROS Policoral Polietnofónica (coord.: Miguel Molina)
Es pretén potenciar la diversitat cultural a través de les veus, la seua capacitat de generar so en un espai arquitectònic singular, que permet embolicar, reflectir i penetrar els seus murs, tant en el seu sentit físic com a cultural. Si partim de l'Etnologia com la ciència social dels pobles com a portadors de cultura, l'Etnofonía seria la dels pobles com a portadors de cultura sonora; i hem creat el neologisme de "Polietnofonía", quan diverses cultures són portadores sonores. Arrepleguem també en el títol una al·lusió a la tradició musical de la Polifonia (múltiples veus melòdiques simultànies), manifestació musical del gòtic, que supera la monofonía romànica, i serveix de precedent a la Polifonia Policoral pròpia del Renaixement i del Barroc, en la qual diferents cors es distribueixen en l'espai de l'església, i les veus es contrasten o fusionen, creant un efecte envolupant d'estereofonia en el públic. 
Ara en el segle XXI plantegem una "Policoralidad Polietnofónica", de diverses veus i cultures, perquè en un espai com l'antiga església d'estil neobizantí del Centre Cultural La Beneficència, puguen convergir diversos sons fonètics de diferents cultures, distribuint grups de veus en diferents espais arquitectònics que entren en diàleg amb el públic. 
 
El cor està format pels alumnes de l'assignatura d'Art Sonor de la Facultat de Belles arts (prof. Miguel Molina Alarcón) i de la col·laboració d'estudiants de música. S'ha utilitzat el concepte de "Intramuros", pensant en la situació actual d'èxode d'immigrants i refugiats per Macedònia cap a Alemanya, que han de superar molts murs en les fronteres entre diversos països i cultures. També és un record al Barri de Carmen de València com a convergència de diverses cultures en el passat (musulmana, jueva i cristiana) i un homenatge al compositor valencià Juan Bautista Menges (1582-1643), introductor a València del gènere multicoral.
 
 
 
Dansa Butoh. ARQUITEXTURAS Persona
El gènere Butoh pot ser abordat des del teatre i la dansa. És en si, antropologia del cos en les seues dimensions biològica, psicològica i soci-cultural. Una cerca que naix a Japó a la fi dels ’50 com a reacció a la influència occidental i la conseqüent pèrdua de valors, l'escissió cos-ment i el predomini de la raó com a factor de coneixement i control. El ballarí Butoh cerca restablir el vincle de l'individu amb la naturalesa i amb el cosmos; alguna cosa que els nostres ancestres posseïen i que anem perdent amb el pas del temps. Música i moviment s'entrellacen ací en un tot orgànic on no mana la raó, on el temps arriba a parar-se i les atmosferes i textures musicals arriben a pintar un paisatge sonor en el qual es pot entrar i viure per un moment."
 
"Persona" és un projecte dirigit per Odisseu de Laertes. Paisatgisme sonor; arquitectura musical. Un punt de reflexió a través del sensorial, on l'atenció se centra en les textures, el moviment, profunditats, plànols sonors, transicions. On es parla de pintar, difuminar, texturizar, acolorir, línies primes, plànols rugosos. Música per a ficar-se dins, en un lloc en suspensió on tot és possible.
 
25 febr. 2016 - 18:30 - 20:00
Cinema i conferències

La Gran Guerra. Cinema: El destino de Nunik

Projecció sobre la I Guerra Mundial
Projecció:  El destino de Nunik. (2007) Itàlia. 122 min. Dir.: Paolo i Vittorio Taviani. Presentació: Robert Martínez Canet. Conservador del Museu Valencià d’Etnologia
 
Primera Guerra Mundial (1914-1918). En una petita ciutat turca, la guerra i les persecucions contra la minoria armènia pareixen molt llunyanes. Després d’haver emigrat a Itàlia, el fill major d’una família armènia, intenta tornar a casa per a reunir-se amb els seus. Els esforços de la seua família per donar-li una càlida benvinguda es veuen truncats en intervenir Turquia en la guerra. Comença llavors l’èxode armeni, una odissea marcada per la fam, la set i la voluntat desesperada de les dones d’aquesta família per salvar-se de la mort i de la indignitat. (FILMAFFINITY)
 
Lloc:  Museu Valencià d’Etnologia. Sala Alfons el Magnànim.
Hora: 19:30 h 
 
04 febr. 2016 - 18:30 - 20:00
Cinema i conferències

La Gran Guerra. Cinema: Largo domingo de noviazgo

Projecció sobre la I Guerra Mundial
Projecció: Largo domingo de noviazgo (2004). França. 134 min. Dir.: Jean-Pierre Jeunet. Presentació: Robert Martínez Canet. Conservador del Museu Valencià d’Etnologia
 
A punt d’acabar la Primera Guerra Mundial (1914-1918), Mathilde rep la notícia que el seu promés és un dels cinc soldats que, després d’haver sigut sotmesos a un consell de guerra, han sigut enviats a la terra de ningú que hi ha entre l’exèrcit francés i l’alemany, la qual cosa suposa una mort quasi segura. Malgrat tot, emprén un dur viatge per a conéixer la destinació del seu promés y, tot i que les notícies que va rebent són decebedores, continua endavant. A mida que s’acosta a la veritat sobre els desafortunats soldats i el seu brutal castic, coneixerà a fons els horrors de la guerra i les marques indelebles que deixa en aquells que l’han viscut. (FILMAFFINITY)
 
Lloc:  Museu Valencià d’Etnologia.  Sala Alfons el Magnànim.
Hora: 19:30 h 
27 gen. 2016 - 18:30 - 20:00
Cinema i conferències

La Gran Guerra. La vida cotidiana del soldado francés durante la primera guerra mundial

Conferència sobre la I Guerra Mundial
Conferència La vida cotidiana del soldado francés durante la primera guerra mundial. Alejandro Noguera Borel. Director de L’Iber. Museo de los soldaditos de plomo. 
 
Hora: 19.30 H 
14 gen. 2016 - 18:30 - 20:00
Cinema i conferències

La Gran Guerra. Cinema: Sin novedad en el frente

Projecció sobre la I Guerra Mundial
Projecció: Sin novedad en el frente (1930). EUA. 130 min. Dir.: Lewis Milestone. Presentació: Robert Martínez Canet. Conservador del Museu Valencià d’Etnologia
 
Mítica pel·lícula antibèl·lica que plasma els sentiments, les sensacions i les desil·lusions d’un grup de joves estudiants que són enviats al front en la Primera Guerra Mundial (1914-1918). És una adaptació de la novel·la homònima de l’escriptor alemany Erich Maria Remarque. (FILMAFFINITY)
 
Lloc:  Museu Valencià d’Etnologia.  Sala Alfons el Magnànim.
Hora: 19:30 h 
17 des. 2015 - 18:30 - 20:30
Cinema i conferències

La Gran Guerra. Cinema: Feliz navidad

Projecció de pel·licula sobre la IGM
Projecció: Feliz Navidad (2005). 115 min. França. Dir.: Christian Carion.Presentació Robert Martínez Canet. Conservador del Museu Valencià d’Etnologia
 
Basada en una història real succeïda durant el Nadal del 1914, a principi de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), quan en diferents zones del front soldats alemanys, francesos i escocesos enterraren les seues diferències i els seus morts i celebraren la Nit de Nadal junts. (FILMAFFINITY)
 
Lloc:  Museu Valencià d’Etnologia.  Sala Alfons el Magnànim.
Hora: 19:30 h 
02 des. 2015 - 18:30 - 20:00
Cinema i conferències

La Gran Guerra. Conferència: The Home Front”. Roba i societat en la primera guerra mundial

Conferència sobre la I Guerra Mundial

Conferència: The Home Front”. Roba i societat en la primera guerra mundial. Asunción García Zanón. Conservadora del Museu Valencià d’Etnologia

Conferència: The Home Front”. Roba i societat en la primera guerra mundial. Asunción García Zanón. Conservadora del Museu Valencià d’Etnologia 
 
Hora: 19.30 H