Durant la Segona República, les Falles experimenten una autèntica era daurada. Són anys d’intensos canvis viscuts al mateix ritme que la resta de la societat, en què les Falles són percebudes com una festa urbana i moderna, com una vivència i posada en acte de la identitat valenciana.
Amb l’arribada del nou règim democràtic, la festa fallera, que ja en la dècada dels vint s’havia convertit en la festa major de la ciutat, assoleix quotes mai vistes d’extensió en el temps i l’espai, d’institucionalització i de consolidació a tots els nivells, despertant l’atenció dels mitjans de comunicació de massa.
Entre les fites d’aquesta etapa destaca que es crea la Setmana Fallera, consoliden la seua funció o naixen el Comité Central Faller i l’Associació d’Artistes Fallers, es creen nous festejos de masses, creixen les comissions falleres per tots els barris de la ciutat i en noves poblacions, les dones ocupen l’espai públic de la festa —i no només com a falleres majors—, la xicalla s’incorpora defintivament a les Falles, i es produeix un extraordinari desenvolupament artístic tant en els cadafals fallers com en altres disciplines associades (cartellisme o música).
L'exposició s'organitza en tres grans apartats: la festa en expansió, la festa moderna i la festa popular i urbana, Tots ells ens parlen la nova magnitud que el fenòmen faller va adquirir en eixe temps i com va a afectar a la societat civil, a la ciutat i el seu territori, al paper de la dona, els mitjans de comunicació i als propis fallers i artistes...
