Anar pels carrers del poble, era vore les dones feinejant a casa. Espolsaven, agranaven, arruixaven, entraven les cassoles recollides al forn… però era també sentir els sorolls d’unes altres faenes: martellets, màquines de cosir, tisores de podar… Eren faenes que convertien les cases en tallers, remunerades però poc reconegudes.
De portes endins mostra alguns dels treballs que les dones han fet dins de casa per a les empreses de la Vall d’Albaida que durant dècades derivaren bona part de la mà d’obra a les veïnes del poble. Una pràctica estesa també fora de la comarca, i dels registres oficials. El documental, doncs, “obri les portes” dels tallers improvisats que van contribuir al desenvolupament econòmic de la comarca a partir dels anys 1960, així com de l’economia familiar mateixa. A través del testimoni d’onze dones de diferents edats i treballs distints, descobrim com conciliaven les faenes dins de la llar: la retribuïda i la de mestressa de casa.
Lluïsa Gallego i Mariola Montosa, docents i membres de l’IEVA, són les responsables del guió i la direcció de De portes endins. Dones vida i treball a la Vall d’Albaida, el segon documental produït per l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA) dedicat a la vida de les dones a la nostra comarca.
L’audiovisual, nascut amb l’objectiu de visibilitzar-ne els treballs ”invisibles”, és fruit de la col·laboració de diverses membres de l’associació.
Es tracten els seguents temes:
- El pas de l’escola al món laboral. El sistema educatiu i el modus vivendi de la societat de l’època permetia que les dones començaren a treballar abans de tindre l’edat oficial.
- El matrimoni i la maternitat. La conciliació ha sigut i és un dels principals problemes que tenen les dones per a exercir una professió regular. Tanmateix, treballar en casa els permetia de tindre cura de la família i fer les tasques de la llar.
- El temps d’oci. Treballar i fer de mare i esposa dins de casa no va ser sinònim, però, de temps lliure ni de vacances.
