Ataxía sorgeix a València en 2011 de la trobada d'Alberto Mateo amb Andreas Melas, Julia Badenes i Diego López. Ataxía, nom grec que significa desordre, i metafòricament, entremaliadura o mal comportament serveix d'excusa perquè aquesta formació ens propose un espectacle compost de peces pròpies, cançons tradicionals i temes de rebétiko, gènere grec cantat i ballat que pel seu origen marginal i temàtica té unes certes semblances amb el tango, el raï o el fado, i que va sorgir a Grècia a la fi del segle XIX i principis del XX.
El grup ha publicat els discos Música del submón en 2017 i Ataxía en 2021. En aquest segon treball participen 30 músics de diferents països del Mediterrani europeu i oriental i s'inclouen temes que tracten diverses problemàtiques socials i personals: les classes marginalitzades, els amors i els desamors, la censura i la llibertat, els tripijocs dels baixos fons o els treballs durs de la mar. “I per al final de la nit, fortament abraçats, la suor degota directament. Això és el que queda”.
Andreas Melas (tzurás i veu), Alberto Mateo (oud), Julia Badenes (veu i guitarra), Diego López (percussió), Xavi Alamán (contrabaix), Omran Adrah (kanun) i Stefanos Filos (violí).
