Durant gairebé 40 anys Franco va governar Espanya amb mà de ferro. Des de la victòria en abril de 1939 fins la seua mort el 20 de novembre de 1975 el Caudillo va dirigir un règim totalitari de caire nacionalcatolicista que, tot i patir les seues crisis internes, va mantenir la seua essència antidemocràtica fins el final.
En l’actualitat, després d’un període de Transició i de la proclamació de la Democràcia (1978), vivim un moment on els nous valors i principis ciutadans, així com els nous marcs legislatius afavoreixen el debat públic per abordar l’origen, el desenvolupament i les conseqüències del Franquisme en la idiosincràsia de l’Espanya actual.
Els protagonistes de l’exposició són els objectes que ens permeten analitzar l’omnipresència dels símbols i les consignes d’un règim totalitari, nascut d’un colp d’estat, en la vida quotidiana, en l’educació a les escoles o en els rols de gènere als escenaris privats i públics. La cultura material del franquisme esdevé un exemple paradigmàtic de les polítiques d’adoctrinament, censura i repressió que caracteritzaren la gran maquinària que el règim militar franquista va instaurar a Espanya.
L’objectiu principal és oferir una visió didàctica i transversal de la cultura material del franquisme per donar a conèixer, especialment a les generacions que ja han nascut en Democràcia, els mecanismes que va posar en marxa la dictadura per reescriure la història del nostre passat més recent i per tal de legitimar-se.
Aquesta exposició ha estat comissariada per José María Candela i Andrea Moreno.
