Quan un marge de pedra ha fet solsida, les pedres cauen i s’escampen. El marge no desapareix, però deixa de subjectar la terra. Com si foren un marge, les comunitats que formaven molts pobles del món rural valencià han patit una solsida a partir de la segona meitat del segle XX a causa dels canvis induïts per la industrialització, la concentració de serveis i les oportunitats laborals i formatives a les ciutats. Hui, estes comunitats han començat a rebre població. Això passa perquè la mirada que les societats urbanes projecten sobre tota la ruralitat ha canviat, sota els nous paradigmes de sostenibilitat, natura i oci. Els nous pobladors però, porten unes maneres de viure i d’entendre el món que són més urbanes que rurals. La solsida es refà, el marge s’alça de nou, però la comunitat que es conforma ja no és la mateixa.
Amb SOLSIDA, L’ETNO proposa una reflexió al voltant del viatge que ha transformat la imatge “d’allò rural” i les maneres de fer i veure de les persones que han habitat i habiten les comunitats rurals valencianes.
