Quan un marge de pedra ha fet solsida, les pedres cauen i s’escampen. El marge no desapareix, però deixa de subjectar la terra… Com si foren un marge, les comunitats que formaven molts pobles del món rural valencià han patit una solsida a partir de la segona meitat del segle XX produïda per una emigració de població derivada dels canvis induïts per la industrialització, la concentració de serveis i les oportunitats laborals i formatives a les ciutats.
Deixar el poble ha resultat atractiu. La pèrdua de població, juntament amb els canvis socials i econòmics dels darrers decennis, han acabat transformant l’engranatge sociocultural que sustentava estes comunitats rurals.
Hui, estes comunitats han començat a rebre població. Este fenomen es produeix perquè la mirada que les societats urbanes projecten sobre tota la ruralitat ha canviat, baix els nous paradigmes de sostenibilitat, natura i oci. Mudar-se o tornar a un poble ha resultat atractiu davant la pandèmia o l’encariment desbocat de l’habitatge a les ciutats. Els nous pobladors però, porten unes maneres de viure i d’entendre el món que són més urbanes que rurals. La solsida es refà, però la comunitat que es conforma ja no és la mateixa.
Solsida: transformació de les comunitats rurals valencianes és un projecte expositiu de L’ETNO que té com objectiu proposar una reflexió al voltant del canvi sociocultural que ha transformat la imatge “d’allò rural” i les maneres de fer i veure de les persones que han habitat i habiten les comunitats rurals valencianes. En un moment en el que el present i el futur dels territoris i els habitants dels pobles del rural esta sovint en les notícies per parlar de qüestions com la “despoblació” o “la gestió del territori”; en un moment en que la crisi habitacional de les ciutats i els ritmes frenètics de la vida urbana semblen posar en dubte les ciutats com espais ideals per “progressar”, l’exposició “SOLSIDA” pretén reflexionar sobre els processos econòmics i socials que han activat l’abandonament rural des de mitjans del segle passat i les actuals corrents de re-definició de tot allò vinculat a el món rural i la identitat que genera.
El guió pretén descriure en una primera part alguns aspectes de les comunitats rurals “tradicionals” com la diversitat front a l’homogeneïtat, el sentit de grup, etc. Tot seguit, la mostra ens convida a analitzar l’atractiu social i sobretot econòmic que durant la segona meitat del segle XX despertà la ciutat com espai de modernitat i futur econòmic. En este àmbit s’expliquen els efectes de la davallada demogràfica que provocà l’èxode rural i l’impuls de patrimonialització que la desaparició d’unes formes de vida pretesament tradicionals provoquen en institucions com els museus d’etnologia. Finalment, s’hi fa referència a les polítiques públiques de gestió dels territoris abandonats (gestió del paisatge però també de l’econòmica), i a l’hora als processos de re-conformació (acomodació) que les comunitats rurals estan experimentant amb l’arribada de nous pobladors d’origen i perspectives urbanes.
