Este llibre va guanyar el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular en 2006, en la seua huitena edició.
Els valencians d'Algèria (1830-1962). Memòria i patrimoni d'una comunitat emigrada és un estudi sobre la presència valenciana dins de l'excolònia francesa d'Algèria. Així mateix reivindica el patrimoni cultural que la comunitat que emigrà a aquell país ha aportat al poble valencià. Està basat principalment en entrevistes realitzades a persones que d'una manera o d'altra han conegut aquella realitat.
Tracta, per una banda, les característiques de l'emigració valenciana, vistes a través dels ulls dels seus protagonistes. Per què emigraren? Com s'hi adaptaren? Amb qui convisqueren? En què treballaren? Com passaven el seu temps lliure? S'observarà de seguida que molts elements que s'exposen en aquest estudi es repeteixen en altres comunitats d'emigrants; com ocorre ara i ací, entre nosaltres.
Àngela-Rosa Menages Menages (Hussein-Dey, Alger, 1957) és llicenciada en Filologia Romànica i en Filologia Catalana i acabà els cursos de doctorat a la Universitat d'Alacant (1995). Treballa a l'IES la Malladeta de la Vila Joiosa com a professora de valencià.
Joan-Lluís Monjo Mascaró (Tàrbena, 1968) és llicenciat en Filologia Clàssica, Filologia Catalana i Filologia Occitana. Actualment exerceix de professor d'ensenyament secundari a l'IES de Mutxamel. S'ha dedicat a la investigació de la cultura popular, la dialectologia catalana i la història moderna i, a més de diversos articles, és coautor de tres llibres. Forma part del grup de recerca de la cultura popular Grup Alacant i de l'equip redactor de la Revista Valenciana de Folclore.